BÀSQUET - NBA

L’All-Star més enllà del parquet

Els concursos acaben en decepció però l’activitat al voltant de la NBA és més productiva que mai

El segon dia de l’All-Star és el dels concursos i a la seu d’aquest any, Nova Orleans, l’expectació era gran, potser per l’alt nivell de les dues últimes edicions. Però l’interès va anar de més a menys i va acabar en decepció. Tot i això, els objectius de la NBA no es concentren només al parquet, i durant el cap de setmana l’activitat al voltant de la lliga és intensa i productiva. És una maquinària que no s’atura.

L’associació de jugadors de la lliga, la NBPA, va fer la seva reunió anual. Amb una nova gestió liderada per Michelle Roberts, des de fa tres anys, el sindicat ha guanyat pes i ha fet que els mateixos jugadors en siguin partícips activament. Un és Pau Gasol, que va ser nomenat part del consell dels jugadors aquest cap de setmana. Un senyal del pes específic i la vàlua del català en la lliga. Dissabte al migdia es va celebrar el tradicional dinar organitzat per NBA Africa. La lliga va anunciar que a l’agost se celebrarà la segona edició del partit d’exhibició a Johannesburg, després que fa dos estius es jugués un partit amb jugadors NBA per primera vegada al continent. L’expansió de la marca NBA pel món té un focus important a l’Àfrica.

La inauguració d’una NBA Academy al Senegal, així com les diverses lligues Junior NBA que es disputen en diferents països africans en són un exemple. Amb partits com aquest s’aconsegueix estendre la marca NBA i potenciar la identificació de qualsevol activitat de bàsquet amb aquesta lliga. La NBA vol seguir aquest patró a la resta de països del món, i controlar el mercat basquetbolístic tant en l’aspecte de promoció com de captació de talents.

Dissabte al vespre el primer concurs va ser el d’habilitats. El letó Kristaps Porzingis va demostrar per què li diuen l’unicorn ; mai hi ha hagut un jugador de les seves característiques a la NBA. Un jugador de 2,20 cm que es mou com un base d’1,80. Porzingis va córrer per la pista, va superar tots els obstacles amb facilitat i va guanyar, i donava així l’única alegria possible als seguidors dels Knicks aquest any. En el concurs de triples, poc encert, i final decidida en el desempat entre Kyrie Irving i el guanyador Eric Gordon.

El plat fort, el concurs d’esmaixades, va ser el més indigest. L’absència del guanyador dels últims dos anys, Zach LaVine, només es podia preveure positiva pel possible efecte sorpresa de dos jugadors poc coneguts, Glenn Robinson III i Derrick Jones Jr. El favorit era Aaron Gordon, el guanyador moral de l’últim any. Però Gordon va fallar aviat i va quedar fora de la final. Robinson III, amb una esmaixada final de molt mèrit, va ser el menys dolent i es va endur el títol. A fora del pavelló, la riuada de gent va marxar caminant cap al centre de Nova Orleans menys eufòrica del que haurien volgut. Almenys els quedaven les festes de la NBA i els seus espònsors, els bars i la desfilada del Mardi Gras per passar una bona estona.