¿Què serà turisme quan ja no quedin espais de no-turisme?

"El turisme viu un procés de transformació tan radical que correm el risc de planificar i regular el que ja ha deixat de ser"

LA IMATGE DEL TURISME ESTÀ ANCORADAen una caricatura d’estereotips, de famílies Ulisses instal·lades a les platges, de camises de flors i sandàlies amb mitjons. Diem turisme i la ment s’omple d’imatges que s’acosten a la sèrie que el fotògraf Martin Parr va dedicar a aquest col·lectiu, per on transiten personatges buits i escenes absurdes. I mentre que la imatge del turisme i del turista es congela com en una fotografia antiga, la dinàmica del turisme s’ha accelerat de manera extraordinària. Nous sistemes de comercialització, nous productes, nous hàbits, nous segments de mercat, noves formes de promoció, noves tecnologies… El turisme contemporani està immers en un procés de transformació tan violent, tan radical, que correm el risc de parlar d’una realitat extingida. Que debatem, critiquem, planifiquem i regulem el que va ser més que no pas el que és.

Segurament, el canvi més rellevant serà l’increment del nombre de turistes. Si el 2012 es va assolir el llindar dels 1.000 milions, l’Organització Mundial del Turisme estima que el 2020 s’hauran assolit els 1.500 milions de turistes i que en poc més d’una dècada arribarem als 2.000 milions. Com una onada expansiva, el turisme ha deixat de ser una activitat tancada en pocs espais per esdevenir un fenomen gairebé global. Avui ens és difícil imaginar-nos llocs sense turistes. ¿Què serà turisme quan ja no quedin espais de no-turisme? L’escenari que es dibuixa és un mapa de competència global, en el qual tots els països, regions i ciutats integren la via turística en els seus plans estratègics. Lògicament, s’alterarà la geografia dels fluxos turístics: Europa ja rep menys turistes que la resta del món i el 2020 la Xina serà la primera destinació turística del planeta.

També es modificaran els orígens dels turistes. Entre el 2010 i el 2030 els turistes europeus i americans creixeran a un ritme del 2,5% anual, mentre que la taxa de creixement entre els turistes que provenen d’Àsia o Àfrica superarà el 5% anual. Estem habituats a un perfil de turisme de proximitat, en el qual els visitants comparteixen patrons culturals, però ens haurem d’habituar a orígens diversos, que incorporaran noves maneres de mirar els llocs. Fixeu-vos en aquesta dada: el març de 2015, a Catalunya, el principal mercat emissor era França, però el segon grup de visitants provenia d’“altres països del món” i el quart en el rànquing d’“altres països d’Europa”. Com en una onada expansiva, els turistes arriben cada vegada des de més llocs diferents i des de llocs cada vegada més llunyans. Anem del turisme de veïnatge a l’escala global. I en aquest context, alguns països concentraran els ritmes més destacats de creixement, especialment el BRIC (el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina), la costa pacífica i les noves megalòpolis.

No només es mouen els turistes. La mobilitat ha esdevingut un factor estructural dels processos socials, fins al punt que ens definim a nosaltres mateixos a partir dels llocs on anem (i aquells que evitem). Ens movem per tancar un acord, per aprendre a cuinar, per operar-nos el maluc, per relacionar-nos o per gaudir d’un espectacle musical. El que defineix la societat contemporània és probablement el moviment constant dels individus, el paradigma de la mobilitat, ens proposa el sociòleg John Urry. Els límits entre turistes i no turistes tendiran a esvair-se, perquè tots serem una mica turistes en les nostres residències efímeres. El professor Paolo Russo ha detectat la consolidació d’una nova classe de ciutadans mòbils, una versió contemporània del nomadisme. Per això, la vella dicotomia entre turistes i residents, entre amfitrions i hostes, precisarà d’una nova versió.

Es mouen també les idees, els objectes, les revoltes polítiques, les cosmologies, els dissenys i els nous patrons culturals. El turisme va néixer per desplaçar-nos a veure in situ cultures relativament immòbils: ¿ens podem imaginar què serà turisme quan abans de viatjar a la destinació ja ens hagin arribat els seus objectes d’art, les seves músiques, els seus dissenys, la seva gastronomia i els seus imaginaris? ¿Què serà turisme en un món mòbil? Potser arribarem a la conclusió que la manera més revolucionària de fer el turista serà quedar-se immòbil al sofà de casa.

Un grup de turistes francesos prenen el sol en una platja de Portbou, el 1999.