Una gran notícia per marxar de vacances

"Si bé és cert que no es pot parlar d’acceleració en la millora de l’ocupació (les taxes trimestrals són una miqueta pitjors que en el segon trimestre del 2014), sí que es pot dir que l’economia ha arribat a una velocitat de creuer molt acceptable"

Una de les últimes notícies econòmiques importants que hem tingut abans de l’estiu és una EPA excel·lent. La taxa de creació d’ocupació s’ha estancat però va a un elevat ritme del 3% anual. A més, la caiguda de la desocupació segueix per sobre del 8%, com en els últims quatre trimestres. Per tant, si bé és cert que no es pot parlar d’acceleració en la millora de l’ocupació (les taxes trimestrals són una miqueta pitjors que en el segon trimestre del 2014), sí que es pot dir que l’economia ha arribat a una velocitat de creuer molt acceptable. Tres aspectes són particularment destacables. En primer lloc la població activa augmenta, per segon trimestre consecutiu, tot i la significativa caiguda de la població en edat de treballar. Aquest és un indicador molt important de la millora del mercat laboral: els desanimats tornen a buscar feina, cosa que implica que tenen esperances de trobar-ne. Les llars on no entra cap sou cauen un 7,5% en un trimestre, encara que segueixin sent moltes (1,6 milions). I, finalment, els aturats de llarga durada es redueixen en 147.000 encara que la seva taxa segueix sent elevada. A Catalunya també augmenta la taxa d’activitat, tot i que l’ocupació creix a una taxa anual de l’1,1%, molt per sota del 2,9% de la mitjana d’Espanya.

No hi ha dubte que aquestes bones notícies tenen com a ombra els elevats nivells d’atur que segueixen existint, la baixa qualitat de l’ocupació i concentració en sectors tradicionals. Però argumentar que la millora de l’ocupació és només conseqüència del vent de cua d’un euro barat i els baixos preus del petroli implica oblidar que altres països tenen el mateix vent de cua i no milloren al mateix ritme. Els apòstols de la catàstrofe, infatigables al desànim, tornaran a argumentar, com en l’últim any i mig, que aquestes dades són un miratge i que l’oasi no té aigua. Potser haurien de canviar el seu discurs si no volen que, com els ha succeït en el passat, l’economia els torni a deixar en evidència. La realitat és que el creixement de l’ocupació i la caiguda de la desocupació han pres una velocitat de creuer notable, si bé és probable que es redueixin davant la incertesa de les properes cites electorals.