Innovació social: la necessitat d’una agenda compartida

Els agents públics, privats, acadèmics i socials han definit les fites que cal assolir els propers anys

JOSEP MARIA VILALTA
JOSEP MARIA VILALTA Secretari Executiu de l'Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP)

Catalunya arrossega dèficits socials històrics, als quals cal afegir les repercussions de la crisi econòmica i financera iniciada els anys 2007-2008. Tot i l’evolució positiva de l’economia en els darrers anys, els indicadors referits al benestar i la cohesió social continuen estancats o fins i tot en davallada. D’acord amb l’índex de progrés social europeu, Catalunya es troba en la posició 163 (sobre un total de 272 regions europees), una classificació exageradament inferior a la que ens correspon en termes de riquesa, on assolim el lloc 68.

Les dades són certament preocupants. Al nostre país, la població que viu per sota del llindar de pobresa ha augmentat, entre els anys 2007 i 2018, d’un 18,2% a un 21,3% (amb una alta concentració en la població d’origen immigrat). La taxa dels recentment anomenats “treballadors pobres” és del 14,4% (gairebé 500.000 persones), molt superior a països com Alemanya (9,1%), França (7,4%) i, fins i tot, superior a la mitjana espanyola (13,1%). El nombre total de famílies desnonades arriba a 13.041 i la taxa d’envelliment es troba en el 18,7% (molt sovint vinculada amb situacions de precarietat i solitud). Finalment, l’abandonament escolar prematur, tot i haver millorat significativament els darrers anys, afecta el 17% dels joves i, per tant, encara és lluny de l’objectiu europeu de reduir-lo a menys del 10% per a l’any 2020.

Per intentar respondre a aquesta situació, demà es presenta al Palau Macaya de Barcelona, en el marc del seminari Innovació i Reptes Socials a Catalunya, una iniciativa pionera: l’Agenda d’Innovació Social a Catalunya 2019-2021, que complementa l’'Agenda per a la Innovació i la Competitivitat de Catalunya 2015-2020. Les dues agendes han estat promogudes per la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació, que conformen més d’una vintena d’institucions, empreses i entitats, entre elles les universitats públiques catalanes, la Generalitat de Catalunya, Pimec, Foment del Treball i La Caixa.

Sense la visió compartida del tercer sector, les administracions públiques, les universitats i centres de coneixement i el sector empresarial no serà possible abordar les problemàtiques socials amb garanties

L’Agenda parteix de dues constatacions clau. En primer lloc, l’assumpció de la complexitat dels reptes socials al nostre país i, per tant, la necessitat d’una visió i una acció concertades dels diversos agents implicats: el tercer sector en primer lloc, però també les administracions públiques competents, les universitats i centres de coneixement i el sector empresarial. Sense aquesta visió compartida i una governança conjunta no serà possible abordar amb garanties problemàtiques com –entre d’altres– la pobresa crònica, l’habitatge, les desigualtats socials, l’accés al treball dels joves, l’abandonament escolar o el suport a grups socials desfavorits o amb dificultats.

En segon lloc, l’Agenda posa en evidència la necessitat de fomentar la innovació social, entesa –d’acord amb Murray, Caulier-Grice i Mulgan– com a conjunt de noves idees, models i serveis que tenen la virtut de satisfer noves necessitats socials i de benestar des de noves relacions entre els agents implicats en una cultura col·laborativa.

En aquest sentit, el tercer sector ha estat molt sovint allunyat del món de la innovació, dels avenços tecnològics i del coneixement. Alhora, les universitats i els centres de recerca, en termes generals, tampoc han desenvolupat suficientment la missió de responsabilitat social amb l’entorn més proper i, com a conseqüència, no han facilitat la necessària permeabilitat amb el tercer sector i el territori. L’Agenda d’Innovació Social a Catalunya vol trencar aquest aïllament tradicional, entenent que la universitat pot jugar un paper clau per impulsar dinàmiques i solucions basades en la innovació com a vector de canvi i transformació social. Efectivament, les universitats tenen la capacitat d’estimular la recerca social i aportar informes, estudis i avaluacions d’impacte; però també d’aglutinar i promoure les interaccions entre actors, propiciar entorns innovadors i identificar lideratges creatius i facilitar les condicions per a la innovació social.

El camí que s'ha fet fins avui és esperançador i pot marcar una fita històrica: els agents públics, privats, acadèmics i socials han elaborat una agenda compartida, on han definit les fites que cal assolir en els propers anys. Ara és l’hora de posar fi a l’agulla i desplegar projectes i iniciatives específics pel bé del progrés i la cohesió social al nostre país.