Les condicions laborals en els serveis públics externalitzats

El principi de dignitat laboral hauria d'estar tant o més garantit que el de lliure competència

El principi fonamental universalitzat per la Unió Europea és l’anomenada lliure competència. Tant les directives comunitàries com les transposicions dels estats asseguren garantir la igualtat d’oportunitats, basada en el preu, quan l’administració contracta obres o serveis. Però de la sensibilitat social de governs i partits no en surten uns criteris ferms que assegurin una remuneració i unes condicions laborals mínimes per a les persones que executen aquests serveis i obres públiques. D’aquí que, des del desconeixement i la demagògia, es parli de la privatització de serveis públics quan l’administració externalitza o vol regular de forma més humana la contractació pública.

Moltes vegades es creu que l’aplicació dels convenis col·lectius del sector corresponent asseguren la dignitat de les condicions laborals. Malauradament, en alguns sectors aquest conveni és molt baix o, fins i tot, no és el referent, atès que el conveni d’empresa preval sobre el conveni de sector, tal com va regular la reforma laboral del govern Rajoy. D’altra banda, també es generen desigualtats tan evidents com que persones que treballen frec a frec i tenen les mateixes responsabilitats tinguin unes condicions laborals molt diferents, pel fet que unes siguin funcionàries o contractades laborals públiques, i les altres estiguin contractades per una entitat social o una empresa concessionària d’un servei. Massa sovint, determinades organitzacions adjudicatàries de serveis obtenen el marge econòmic a costa d'empitjorar les condicions laboral dels treballadors. A vegades l’administració oblida que darrere de la retallada de preu d’un contracte d’atenció a les persones hi ha treballadors i beneficiaris que veuen com l’estalvi recau en les seves condicions laborals i en la qualitat de l’atenció que es presta.

El model vigent d’externalització de serveis públics afavoreix la precarització de la persona subrogada

El que ens ha d’indignar com a societat és que aquestes desigualtats es produeixin sota el paraigua de l’administració pública, que les ignora, les tolera i, fins i tot, les fomenta, tal com estan redactades determinades clàusules dels plecs de condicions dels concursos de gestió externalitzada.

El servei pot ser prestat per entitats socials, cooperatives, fins i tot per companyies que poden aportar els seus valors i maneres de fer positives als beneficiaris i empleats. Ara bé, els poders públics han d’assegurar normativament i en les clàusules de cada cas unes condicions dignes i justes per als treballadors i beneficiaris. De la sensibilitat social dels governants n'esperem mesures estrictes i honestes en aquest sentit.

L’ambigüitat actual afavoreix un estil de gestió pública que en la pràctica juga amb les condicions de treball de les persones, confrontant-les en primer terme amb els seus ocupadors, que sovint no tenen cap més alternativa si volen tenir presència i sobreviure en el seu sector, atès que les condicions les imposa l’administració que contracta el servei.

El model vigent d’externalització de serveis públics afavoreix la precarització de la persona subrogada, que està adscrita laboralment a un servei però que va canviant d’ocupador, segons a quina organització l’administració vagi adjudicant aquella activitat cada pocs anys. El que esperem com a societat és que l’administració pública sigui un model i un referent a l'hora d'afavorir la dignitat laboral de les persones.

De la sensibilitat social de la Unió Europea se n’hauria de desprendre un principi de dignitat laboral, garantit amb tanta o més fermesa que la lliure competència.