09/10/2018

I ningú podrà al·legar ignorància

3 min

Filòsof1. Brasil. "No es pot seguir tolerant que les autoproclamades "democràcies il·liberals" ignorin valors i principis que no només conformen les estructures polítiques i la identitat moral de la Unió Europea, sinó també de tot Europa". Ho deia aquest dilluns a l’Escola Europea d’Humanitats el sociòleg alemany Wolf Lepenies. Dit d’una altra manera: no podem seguir mirant a una altra banda, com si no passés res, davant l’escalada de l’extrema dreta a tot el continent. I menys seguir aplicant la política de l’apaivagament, minimitzant els excessos, assumint part de la seva agenda i contribuint a magnificar, per comptes d’afrontar-los, els problemes enfront dels quals l’extrema dreta ha desplegat les seves banderes.

La primera volta de les eleccions del Brasil ha situat Jair Bolsonaro a les portes de la presidència. A l'Amèrica Llatina, seguint el corrent autoritari que ja amenaça tot el món, un militar d'extrema dreta ja pot arribar al poder sense necessitat de donar un cop d’Estat com passava fa 40 anys. Tanmateix, el que no ha canviat és la presència dels 'Chicago boys', en aquest cas en la persona del guru Paolo Guedes, disposats a fer neteja. El periodista liberal Reinaldo Azevedo, gens sospitós de simpatia pel PT, ho diu amb tota rotunditat en un article a 'La Folha de Sao Paulo': "Desafiada a respondre a les calamitats, l’elit escull el tret, el cop de porra i la bomba". És a dir, Bolsonaro. I la borsa aplaudeix: sis punts amunt. Com diu l’escriptora brasilera Lilia Schwarez, "fa temps que Bolsonaro ens està dient qui és". Ningú podrà al·legar ignorància. El fet és que l’extrema dreta no para de guanyar terreny arreu del món. Qui defensa la democràcia? Els temps canvien, però la història és repeteix. I la indolència dels demòcrates és letal.

2. Espanya. Mentre l’extrema dreta va acumulant moral arreu del món, aquest cap de setmana es va fer oficial el ritual de consagració de Vox, a la plaça de toros de Vistalegre de Madrid. Al PP i a Ciutadans els està creixent una extrema dreta en un moment en què ells dos no paren de girar en aquesta direcció. Santiago Abascal, ex-PP, aporta a Vox una veu sense complexos, que no té cap problema a proclamar l'"A por ellos" contra les feministes, el immigrants i els independentistes. Com es pot veure, un model carregat d’imaginació: tots els tòpics de la cultura masclista, xenòfoba i patriotera (que sovint van junts).

S’ha acabat el mite que Espanya s’havia salvat de tenir un partit d’extrema dreta. Ja hi és. Però, a més, el mite era un miratge: l’extrema dreta estava en el PP. Era mèrit d’Aznar haver dotat la dreta d’un projecte que abastava des dels liberals fins a l’extrema dreta passant per totes les gammes del ventall conservador, amb pes notori del catolicisme tradicional. Com ho havia aconseguit? Precisament amb la fórmula que ara triomfa amb l’etiqueta d'"il·liberalisme democràtic": la mescla de neoliberalisme econòmic i patriotisme conservador. Des que Pablo Casado ha arribat no ha parat de desplegar un discurs cada cop més reaccionari, que l’apropa als eixos del partit d’Abascal: radicalitat antiimmigratòria, crítica del feminisme i tancament de qualsevol via de negociació i entesa amb Catalunya. ¿Casado busca neutralitzar Vox amb el seu mateix llenguatge o s’apunta a l'onada Salvini que amenaça d'inundar Europa? Les dues opcions són, de fet, la mateixa. Assumir l’agenda de l’extrema dreta és la millor manera de legitimar-la i d’afavorir la deriva cap l’autoritarisme postdemocràtic. Deien que a Espanya no hi havia extrema dreta; ara, del PP a Vox passant per Ciutadans, el que costa és veure on són els liberals, que haurien d’estar defensant la democràcia i callen davant dels despropòsits de Casado, Abascal i companyia. Tampoc aquí es podrà al·legar ignorància.

stats