La noia de blau
Sento ràbia barrejada amb tristesa i moltíssima impotència. Fa dies que hi dono voltes i no m’ho puc creure. No puc creure’m que hagi passat el que ha passat i no estigui passant res. Segurament d’aquí un parell de setmanes això ja ni es recordarà i es convertirà en un tema més que guardarem al calaix, sota la pila de coses pendents. Us situo: fa uns dies estava llegint el diari i, de sobte, vaig veure la notícia que una noia iraniana havia decidit immolar-se perquè la condemnaven per haver assistit a un partit de futbol en un estadi. Crec que vaig llegir la notícia un parell o tres de vegades per assimilar el que estava passant. Com que les dones a l’Iran no tenen cap tipus de dret -tampoc poden anar als estadis-, la Sahar Khodaiari va disfressar-se de noi per poder entrar com a aficionada a veure un partit, amb la mala sort que la van descobrir. No es va arribar a celebrar el judici però corria la veu que segurament li caurien uns 6 mesos de presó. Ella va decidir immolar-se davant dels jutjats en senyal de protesta. Em vaig quedar glaçada!
Sempre explico que aquí el futbol femení ha crescut molt en els últims 10 anys però que encara queda moltíssim per fer, però després d’aquesta notícia no he deixat de preguntar-me: ¿puc fer alguna cosa perquè això no passi?, ¿com pot ser que encara estiguin en aquest punt?, què estem fent malament? Perquè potser creieu que no hi podem fer res, però jo vull pensar que sí, que com a societat també podem fer alguna cosa, com ara demanar que facin el favor de revisar totes aquestes lleis perquè això no pugui passar en cap país. I si no ho recordo malament, he vist infinitat de vegades un anunci de la FIFA promovent el respecte. On ens l’hem deixat? ¿Ens creiem els valors o és que només estem venent fum? Per què l’Iran anirà al Mundial de Qatar 2022 com a selecció quan no deixa que, al seu país, les dones assisteixin com a espectadores als partits?
Estem permetent entre tots que això estigui passant. Com que segurament seguirà passant si no hi fem res, hauríem de pensar de quina manera, ni que fos indirecta, podem dir-hi la nostra. El futbol no hi entén, de gènere, tant és si ets home o dona. ¿No podem fer res per canviar això? Potser primer cal assumir que, tot i que passi lluny de nosaltres, també hi podem fer alguna cosa. O, com a mínim, no girar el ulls cap a una altra banda.
