Mor el gran mestre de l’escena italiana, Luca Ronconi
BarcelonaAquest diumenge, la bandera del Piccolo Teatro de Milà onejava a mitja asta. Dissabte a la tarda va morir en aquesta ciutat l’actor i director de teatre italià Luca Ronconi (1933-2015) quan li faltava poc per celebrar 82 anys, el 8 de març. Ronconi era un dels noms imprescindibles de l’escena italiana, renovador teatral i figura internacional de prestigi. El patriarca. Per a molts, el gran director italià de postguerra. Havia dirigit els principals teatres públics del país -el Teatro Stabile de Torí (1989-1994), el de Roma (1994-199) i des del 1999 el famós Piccolo de Milà- i esdeveniments tan prestigiosos com la Biennal de Teatre de Venècia (1975-1977) -que li va atorgar el Lleó d’Or a la seva trajectòria el 2012, en una edició dirigida per Àlex Rigola-, el Laboratorio di Prato, que va fundar i dirigir (1977-1979) o l’Olimpíada Cultural dels Jocs d’Hivern de Torí el 2006.
El president de la República, Sergio Mattarella, el recordava ahir com “un gran mestre”. El primer ministre, Matteo Renzi, com un “protagonista de la vida cultural i civil del país, un visionari”. Però els qui el ploraven eren artistes com Riccardo Muti, per qui era “el director que va revolucionar la manera d’entendre el teatre d’òpera, un exemple que han seguit tants directors europeus”. A Ronconi se li reconeix una visió singular de l’espai escènic, la creació d’una escola actoral pròpia -l’ensenyament era una de les seves fixacions- i una gran habilitat per adaptar qualsevol text, clàssics o contemporanis. Actualment tenia en cartell al Piccolo la segona part de la Lehman trilogy, la caiguda de Lehman Brothers a través de tres generacions d’una família.
Nascut a Tunísia i graduat en art dramàtic a Roma, va fer els primers passos com a actor a les ordres de noms destacats de l’època com Vittorio Gassman, Orazio Costa i Michelangelo Antonioni. Debuta com a director el 1966 i aviat destaca com un exponent de l’avantguarda teatral. El seu primer gran èxit va ser el 1969 la versió d’Edoardo Sanguineti d’ Orlando furioso d’Ariosto, que va fer la volta al món. Al llarg de gairebé 60 anys ha aixecat uns 120 títols teatrals i un centenar d’òperes. A Barcelona s’havien presentat al TNC dues obres seves: Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare (2009) i Il ventaglio de Goldoni (2007).
