La conversa de La Camarga surt a la llum al teatre
BarcelonaQuè es va dir en el famós dinar de La Camarga que ha fet trontollar els fonaments del règim i rodar caps? El teatre en traurà els draps bruts. El Tantarantana es convertirà de l’11 al 29 de març en un dels menjadors del restaurant. Els espectadors podran infiltrar-se, com si fossin una flor del pom que descansa sobre la taula, en l’àpat que van compartir la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, i l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola Victoria Álvarez.
Jorge-Yamam Serrano és el dramaturg i director que s’ha ocupat de fer una “recreació teatral” de la conversa. El resultat és Camargate, “una obra documental que es converteix en una comèdia esperpèntica”. L’autor ha construït l’obra a partir de la gravació que va fer Método 3 d’aquella reunió i que va córrer per internet abans de ser segrestada. Fins i tot el seu protagonista, Jordi Pujol Ferrusola, va entregar-ne una còpia a David Fernàndez durant la seva compareixença al Parlament. El dramaturg n’ha tallat els fragments que més li interessaven (el CD dura 150 minuts i l’obra en dura 70) i també hi ha afegit altres materials reals, extrets de rodes de premsa i documents oficials sobre els casos investigats (Mercuri, Pretòria, etc). Només ha inventat un monòleg. “L’objectiu era buscar el realisme pur, ni fer una paròdia, ni una farsa. Busquem la humanitat d’aquestes dones, les seves motivacions, el conflicte”, afirma, marcant distàncies amb Polònia, però també amb experiments de teatre-document com Ruz-Bárcenas, molt més contingut. “Aquests personatges són intensos, torrencials. Sembla que un Déu Galceran hagi escrit la realitat”, afirma.
Per curar-se en salut i no incórrer en cap possible delicte, Jorge-Yamam Serrano s’empara en el fet que es tracta d’un producte artístic però també ha optat per no incorporar ni un fragment de so real del CD i canviar el nom de les protagonistes, mentre que els personatges citats surten amb nom i cognoms. Les intèrprets són Cristina Gámiz (Antonia Sanchis-Cemacha) i Anna Sabater (Bibi Alves), un tercer actor que interpreta Jordi P.F. i un personatge que escolta la conversa, “tipus un agent de la Stasi a La vida dels altres ”, descriu el director.
“El teatre ha de servir per parlar de l’actualitat -al·lega Serrano-. El problema és que la gent no es creurà el que està veient, però tot és veritat”. Les actrius asseguren que, en la proximitat, han empatitzat amb les protagonistes. “La Victoria és una dona que se sent traïda, despitada, que no es pot aguantar i ho deixa anar tot amb dolor, desesperació i necessitat de protecció. Creu que té la veritat, i que la veritat triomfa”, diu Sabater. Gámiz apunta que entrar a les clavegueres del poder “és trist” i “desagradable”.
La mateixa companyia, Teatro de Cerca, resident al Tantarantana, també presentarà a la mateixa sala una altra obra, del 4 al 8 de març. Exprés és un text de Quique Culebras dirigit per Javier Galitó en què una dona i el seu amant decideixen segrestar la filla d’ella per fer que el marit pagui les pensions endarrerides de la nena. En una apagada de llum generalitzada, en plena foscor, les veritats sortiran a la llum.
