BÈSTIESQUEPARLEN
Misc 29/11/2011

Nedadora

i
Lluís Gavaldà
2 min

Quan entres al cotxe et cagues en tot. Encara no s'ha fet clar, al carrer no hi ha ni un gat i fot un fred que pela. L'estiuet de Sant Martí t'ha escalfat els matins, encara, però ara que ha arribat l'hivern penses que s'ha de ser ben ruc per canviar l'escalfor de la funda nòrdica per l'aigua gelada de la piscina municipal.

Quines poques ganes i quina son. Tanta que gairebé ensopegues amb l'exèrcit de senyores que col·lapsen el vestidor, preparades per a la sessió d'aiguagim, bescanviant rialles i comentaris picants dels seus marits amb una alegria que espanta la mala llet traginada de casa. Abans d'entrar fas un cop d'ull fugaç davant el mirall. Aquest banyador de tan atrotinat cada dia transparenta més, potser que facis una visita al Decathlon, que un dia d'aquests el socorrista et cridarà l'atenció per escàndol públic i incitació a la concupiscència. Tant de bo, penses, perquè mira que està potent, el molt punyetero.

Un cop triat el carril, procurant esquivar el professional que et menja la moral avançant-te cinc vegades cada deu minuts, comences a fer metres mirant d'agafar el teu ritme. Les primeres dues piscines se't fan llargues i feixugues però a poc a poc es va produint el miracle de cada matí, aquest estat tan indescriptible de mantra aquàtic, quan al mateix temps que s'entelen les ulleres i una simfonia d'olors et donen pistes de la gent que et vas creuant, el pensament se t'obre i les idees van i vénen del cap amb una naturalitat desconeguda, al ritme de cada braçada, com si l'aigua clorada t'estigués hidratant el cervell i el guarís del reescalfament quotidià que pateix.

Tres quarts més tard surts de l'aigua xopa però renovada. Fins i tot diries que tens menys cintura i que el cul no et penja tant. Ves que no li preguntis al socorrista, a veure que en pensa. Perquè mira que arriba a estar potent, el molt punyetero...

stats