Un Bicing metropolità?

La nova proposta de Bicing és metropolitana a mitges, ja que se centra en uns municipis concrets (bàsicament els del Llobregat): ni tan sols s’assimila a la forma del dònut

MARIONA TOMÀS FORNÉS
MARIONA TOMÀS FORNÉS Professora de ciència política a la Universitat de Barcelona

Recentment l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha anunciat que a principis de l’any 2019 entrarà en funcionament un nou servei de bicicleta pública compartida, anomenat E-Bicibox. Com a impuls a la mobilitat sostenible és una bona notícia, ja que permetrà fer trajectes curts o llargs de manera no contaminant, a preu assequible i còmodament (són bicicletes elèctriques). Aquest nou servei acompanya la creació de la Bicivia, una xarxa d’eixos pedalables en diversos municipis metropolitans que s’està executant.

Tanmateix, l’oferta d’aquest Bicing metropolità es limitarà, inicialment, a 12 municipis metropolitans (11 del Baix Llobregat i un del Vallès Occidental) i no serà compatible amb el de la ciutat de Barcelona. En altres paraules, es podrà utilitzar aquest servei de bicicleta per anar de l’Hospitalet a Cornellà, del Prat a Viladecans, de Sant Cugat a Sant Boi, però no d’Esplugues a Barcelona, municipis connectats mitjançant un nou carril bici. Aquest disseny és sorprenent, sobretot en un moment en què s’ha de renovar el contracte del Bicing barceloní. Segurament hi ha limitacions econòmiques i tècniques per impulsar un projecte de Bicing al conjunt de l’àrea metropolitana, i gestionar-lo deu ser complex, però posar en marxa un sistema alternatiu de transport que no permet connectar la ciutat més gran amb els municipis més propers és, si més no, decebedor.

En un treball que vam fer al si del Grup de Recerca en Estudis Locals de la Universitat de Barcelona preguntàvem als habitants dels municipis metropolitans (en uns grups de discussió) què és l’àrea metropolitana. Cap participant sabia quins eren els seus límits i una idea compartida és que es tracta d’un territori de pas, de trànsit, un espai difús. En els debats centrats en habitants de la ciutat de Barcelona, els preguntàvem si Barcelona era part de l’àrea metropolitana. Per a la majoria, l’àrea metropolitana és “allò” que envolta Barcelona, el que hi ha al voltant de la ciutat, sense que aquesta en formi part. És a dir, la percepció és que la ciutat té la seva pròpia realitat, diferenciada de la resta de municipis, malgrat que físicament siguin continus. Alguns participants van fer el dibuix d’un dònut, on el forat o el centre (segons com es miri) era Barcelona, i la resta, l’àrea metropolitana.

La nova proposta de Bicing és metropolitana a mitges, ja que se centra en uns municipis concrets (bàsicament els del Llobregat): ni tan sols s’assimila a la forma del dònut. Potser a llarg termini s’acabarà ampliant i el servei abastirà la majoria de la població metropolitana, inclosa la de Barcelona. Tanmateix, el plantejament inicial il·lustra que no ha arrelat una visió metropolitana compartida per part dels representants polítics locals, reticents a desenvolupar una política valenta de Bicing metropolità com a part d’una política de mobilitat sostenible metropolitana.