Eleccions i govern metropolità

Els grans reptes de l’àrea metropolitana són sobretot ambientals i socials

MARIONA TOMÀS FORNÉS
MARIONA TOMÀS FORNÉS Professora de ciència política a la Universitat de Barcelona

Les eleccions locals del passat 26 de maig també serveixen per configurar les administracions supramunicipals, com les diputacions, els consells comarcals i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En el cas de l’AMB, el consell metropolità n’és el màxim òrgan de govern. En el mandat 2015-19 l’han integrat 90 consellers i conselleres metropolitans, representants de cada un dels 36 municipis en proporció al seu pes demogràfic. Els alcaldes i alcaldesses dels municipis són membres nats del consell, com també els regidors i regidores designats pels Ajuntaments, fins a arribar al nombre marcat per a cada municipi. La llei estableix que la ciutat de Barcelona, independentment de la població, té 25 membres.

Uns dies després de les eleccions, falta concretar la configuració exacta del consell metropolità. Sabem que, amb les dades disponibles per ara, PSC i ERC tindran més representants que en el mandat anterior, mentre que la resta de forces polítiques en perden o es mantenen igual. És una incògnita qui tindrà la presidència de l'AMB, que és nomenada pel consell metropolità. Fins ara, en les dues presidències que hi ha hagut des de 2011, els membres del consell han votat a favor de l’alcalde de Barcelona (Xavier Trias i Ada Colau). Tanmateix, la llei no especifica que la presidència hagi de ser per a l’alcalde de Barcelona, sinó que pot ser per a qualsevol alcalde d’un municipi membre de l’AMB, sempre que tingui el suport dels alcaldes de municipis que representin dues terceres parts de la població de l’àrea metropolitana. Dit d’una altra manera, perquè la presidència de l’AMB recaigui en una alcaldia diferent de la de Barcelona, aquesta última li ha de donar suport, ja que representa la meitat de la població metropolitana. En la condició de fragilitat numèrica en què sorgirà el proper alcalde o alcaldessa de Barcelona, no és una opció que es pugui descartar del tot. Tradicionalment, els alcaldes socialistes han tingut un pes polític important a l’AMB. El fet que molts d’ells hagin estat elegits amb majoria absoluta (a l’Hospitalet de Llobregat, a Santa Coloma de Gramenet i a molts municipis del Baix Llobregat) reforçarà el seu pes dins el consell metropolità.

No oblidem que els pactes de govern a l’AMB no reprodueixen necessàriament les lògiques de les coalicions de governs municipals. Per exemple, en el mandat anterior el pacte de govern metropolità incloïa Entesa (que agrupa diverses forces d’esquerra, com Barcelona en Comú), PSC i ERC. El fet que a l’Ajuntament de Barcelona el partit de l’alcaldessa trenqués el pacte amb el PSC l’any 2017 no va tenir efectes a l’AMB, on van continuar cooperant a la junta de govern. Aquest fet va passar pràcticament desapercebut per a la ciutadania, ja que la política metropolitana ni ocupa les pàgines centrals dels diaris ni preocupa a la majoria. Recordem que, en els debats previs a les eleccions locals, representants de diverses forces polítiques es van mostrar favorables a introduir canvis en la governança metropolitana, ja sigui mitjançant l’elecció directa de l’alcaldia o l’assemblea metropolitanes, o pel reforç del consell d’alcaldes.

En tot cas, el nou govern metropolità haurà de donar resposta als grans reptes de l’àrea metropolitana, que són sobretot ambientals (contaminació de l’aire, gestió de la mobilitat, preservació d’espais verds) i socials (desigualtats, accés a l’habitatge). En aquest sentit, caldrà estar atents a la implementació del Pla de Mobilitat Urbana Metropolitana i a l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic Metropolità, com també a la continuïtat de projectes que s’han anat impulsant en els darrers anys i que busquen contribuir a una sostenibilitat social i ambiental a escala metropolitana.