Un relat metropolità?

El territori metropolità ha sigut un espai polititzat però habitants i alcaldes no se l'han fet seu

Del debat sobre la connexió de les dues xarxes actuals de tramvia a través de la Diagonal a Barcelona se n’han destacat especialment les desavinences polítiques al si de l’Ajuntament. Tanmateix, aquest projecte té una dimensió metropolitana que ha estat reivindicada, tímidament, per alguns alcaldes i associacions. En efecte, la Barcelona real ja fa dècades que s’estén més enllà dels límits municipals. De fet, ja al segle XV el Consell de Cent anava de Montgat a Castelldefels.

El govern de les àrees metropolitanes torna a ser un tema objecte de debat i acció política, a Europa (amb reformes metropolitanes a França, Itàlia i Anglaterra) i també a Catalunya. El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la llei de creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) el juliol del 2010, després de 40 anys de cooperació entre municipis amb contextos institucionals més o menys fragmentats. L’AMB és un ens d’elecció indirecta amb competències en urbanisme, transport, medi ambient, desenvolupament econòmic i cohesió social. El seu territori inclou la primera corona metropolitana: 36 municipis i 3,2 milions d’habitants. Tots els alcaldes metropolitans hi tenen representació i un nombre de regidors segons el pes de la població (excepte Barcelona, que té un nombre fix). Durant els seus primers set anys de vida l’AMB ha estat presidida per l’alcalde de Barcelona, tot i que la llei no ho estableix com a condició.

Les preocupacions i alhora capacitats tècniques de la ciutat de Barcelona sovint no són compartides pels municipis petits

L’aprovació de la llei reconeix l’existència d’una realitat metropolitana i ofereix una cobertura jurídica i institucional que en garanteix l’estabilitat. Tanmateix, una de les debilitats principals de la governança metropolitana prové de l’absència d’una visió metropolitana compartida. L’AMB està duent a terme projectes interessants i necessaris, com el Pla Director Urbanístic, noves polítiques de desenvolupament econòmic i social, d’habitatge, de medi ambient, de mobilitat sostenible, d’acció i cooperació internacionals... Però no existeix un relat metropolità que reforci l’àrea metropolitana com a espai polític. El territori metropolità ha sigut un espai polititzat, utilitzat com a eina de lluita política (recordem els enfrontaments entre Pasqual Maragall i Jordi Pujol), però no se l'han apropiat el conjunt d’habitants ni d’alcaldes de l’àrea metropolitana. L’AMB és una institució de perfil tècnic, desconeguda per la ciutadania i sense un lideratge fort.

Aquesta manca de visió compartida està relacionada amb les característiques pròpies de l’AMB, ja que els 36 municipis membres són molt diversos, tant pel que fa al volum de població (dels 3.000 habitants de la Palma de Cervelló als 1,6 milions de Barcelona) com a les seves característiques socioeconòmiques, urbanístiques i geogràfiques, fins i tot jurídiques (com la Carta Municipal de Barcelona). Les preocupacions i alhora capacitats tècniques de la ciutat de Barcelona sovint no són compartides pels municipis petits. Aquesta diversitat fa més difícil afrontar certs temes des de posicions comunes.

A més a més, els alcaldes membres de l’AMB tendeixen al localisme, per diverses raons. En primer lloc, per rendiment polític: ells són escollits pels electors del seu municipi, davant dels quals són responsables, i no pel conjunt de l’AMB. En segon lloc, per la mateixa història de l’AMB: malgrat la dinàmica de cooperació, la institució metropolitana és vista majoritàriament com un suport econòmic i tècnic per desenvolupar projectes per als ajuntaments membres, no al servei de projectes a escala metropolitana. Finalment, la capacitat d’acció real de l’AMB es veu limitada pel fet que les seves competències són compartides amb altres ens locals (ajuntaments, consells comarcals, la Diputació) i la Generalitat. Per tant, la capacitat real de solucionar problemes conjunts existeix però és limitada.

En definitiva, un dels reptes principals de l’AMB és metropolitzar els projectes i que les decisions es preguin en clau metropolitana i no local. La potencialitat per crear un relat metropolità hi és, només cal impulsar-la.