Les noves agendes urbanes: una nova moda?

Un dels grans reptes de les noves agendes és incorporar la dimensió metropolitana

MARIONA TOMÀS FORNÉS
MARIONA TOMÀS FORNÉS Professora de ciència política a la Universitat de Barcelona

Aquest mes s'ha aprovat l’Agenda Urbana d’Andalusia. Aquest document pretén ser un marc de referència cap a un model de desenvolupament sostenible i integrat, seguint les orientacions de tres documents internacionals. Primer, l’Agenda 2030 aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015, que marca els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (els coneguts ODS) i 169 fites per tal de millorar la qualitat de vida de la població, garantir els drets humans i protegir el planeta. Aquests objectius es concreten l’any 2016 a escala urbana amb l’aprovació, per part dels estats, de la Nova Agenda Urbana a la Conferència de les Nacions Unides Hàbitat III, i a escala europea, mitjançant l’Agenda Urbana Europea. La motivació de les noves agendes urbanes és afavorir el desenvolupament d’unes ciutats inclusives, compactes, sostenibles, resilients, segures i participatives. En altres paraules, fer de les ciutats l’avantguarda de la transformació social.

L’Agenda Urbana d’Andalusia és la primera que s'aprova en tot l’Estat. El govern espanyol també està treballant en l’agenda urbana espanyola (requisit per poder rebre finançament europeu urbà), i els governs de Catalunya, el País Basc i el País Valencià, entre d’altres, també estan treballant en les seves respectives agendes urbanes. Per tant, estem davant d’una agenda urbana multiescalar, que s’expressa a diverses escales, idealment alineades.

Un dels reptes de les noves agendes urbanes és que, en el moment de la seva implementació, s’acompanyin dels recursos necessaris

Quin és l’impacte d’aquestes noves agendes? ¿Són tan sols una declaració d’intencions, o venen acompanyades de recursos? Aquesta és una qüestió clau. A priori, el procés d’elaboració de l’agenda urbana es fa amb la col·laboració d’alcaldes, tècnics, acadèmics, representants d’organitzacions i associacions, etc. La finalitat és, seguint els Objectius de Desenvolupament Sostenible, consensuar un pla amb unes línies estratègiques i unes accions que després siguin implementades pels ajuntaments. Accions enfocades a una major sostenibilitat en totes les seves dimensions (social, ambiental, econòmica, de política i gestió) i que siguin territorialitzades, és a dir, adaptades als territoris concrets. Però sense els recursos necessaris (econòmics, tècnics), difícilment es podran materialitzar les accions proposades i les noves agendes quedaran en paper mullat.

Un altre dels grans reptes de les noves agendes és incorporar la dimensió metropolitana. En la Nova Agenda Urbana aprovada a Quito ara fa dos anys, el leitmotiv va ser “el dret a la ciutat”, és a dir, el dret a poder gaudir d’una ciutat justa, sense discriminació, cohesionada, amb accés als serveis bàsics, amb una bona qualitat de vida, etc. En el context actual, en què la ciutat real i viscuda depassa els límits municipals, cal parlar del dret a la ciutat metropolitana. Sense la dimensió metropolitana, aquestes agendes quedaran altre cop limitades a l’àmbit administratiu municipal. I els problemes socials i mediambientals urbans són també metropolitans. En aquest sentit, l’Agenda Urbana d’Andalusia ha incorporat, no sense problemes, la dimensió metropolitana en el seu pla d’acció. És un bon punt de partida, que pot ser un exemple per a la futura Agenda Urbana Catalana.