Els populistes: una revolució al Parlament Europeu?

Les eleccions europees han comportat sempre poc risc. Ara aquest panorama ha quedat enrere

MARK LEONARD
MARK LEONARD Director del Consell Europeu de Relacions Exteriors

¿Les eleccions de maig al Parlament Europeu resultaran en una revolució política? Els partits populistes i nacionalistes esperen que sí. No només prometen derrocar l'establishment de Brussel·les, sinó que també volen posar fi al moviment lliure de persones, aixecar les sancions contra Rússia, abandonar l'OTAN, rebutjar futurs acords comercials, revertir polítiques per combatre el canvi climàtic i abolir el matrimoni homosexual.

Moltes d'aquestes idees han estat incloses durant molt de temps en els programes electorals de partits euroescèptics marginals. Però una enquesta important dels 27 escenaris polítics nacionals de la UE, dirigida per Susi Dennison i Pawel Zerka, del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR per la seva sigla en anglès), mostra que aquest any els votants podrien ser més receptius a aquestes propostes que en el passat.

En el passat, les eleccions europees han estat un afer predominantment nacional, de baixa participació i de poc risc. Però aquest panorama ha quedat enrere. La temporada de campanya ja s'ha convertit en un esdeveniment transnacional i paneuropeu. Mentre que l'agitador populista nord-americà Steve Bannon intenta crear una coalició de governs nacionalistes de dreta, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el viceprimer ministre italià, Matteo Salvini, han forjat una aliança populista que combina l'esquerra antiausteritat amb la dreta antiimmigració. L'objectiu d'Orbán i Salvini és capturar les institucions de la UE i revertir la integració europea des de dins. Busquen ni més ni menys que una refundació d'Occident sobre valors antiliberals.

Els populistes podrien fer descarrilar les negociacions pressupostàries, i fins i tot precipitar un 'tancament del govern' a la UE

És més, probablement aquest any la participació electoral serà molt més alta que l'habitual 20-40%. De la mateixa manera que els partidaris del Brexit van aconseguir mobilitzar tres milions de britànics que normalment s'abstenen de votar, els populistes continentals podrien atraure els europeus que senten que els partits convencionals s'han oblidat d'ells. Si això passés i els seguidors de líders moderats com la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, es quedessin a casa, els partits populistes podrien tenir resultats significativament millors que els que els anuncien les enquestes actuals.

D'altra banda, l'estudi de l’ECFR preveu que una agrupació de partits euroescèptics, encara que obtingués només una minoria parlamentària, podria limitar seriosament la capacitat de la UE d'ocupar-se de les preocupacions dels votants i de fer front a les amenaces als seus principis fonamentals. Per exemple, amb tan sols un terç dels diputats populistes podrien bloquejar sancions contra estats membre que violin les regles de la UE i l’estat de dret. Actualment la UE pretén implementar aquestes mesures contra el govern del partit Llei i Justícia (PiS) a Polònia i contra el d'Orbán a Hongria.

Els insurgents populistes també podrien fer descarrilar les negociacions pressupostàries de la Unió, i fins i tot precipitar un 'tancament del govern' a la UE pel procediment d’entorpir el Marc Financer Pluriennal 2021-2027 si obtenen una majoria absoluta. Amb una minoria de bloqueig o amb el control de certes comissions parlamentàries, els euroescèptics podrien obstaculitzar acords comercials internacionals i els nomenaments per a la Comissió Europea.

Els populistes, des dels seus escons parlamentaris, també faran tot el possible per afeblir la política exterior de la UE, ja sigui a través del poder dels diners o d'esmenes a resolucions polítiques. Atès que molts partits populistes europeus tenen vincles financers amb el Kremlin, l'objectiu serà diluir les sancions contra Rússia. Més enllà d'això, els populistes també busquen frustrar els esforços de política ambiental, com l'Acord Climàtic de París.

El risc, doncs, no és tant que els populistes obtinguin una majoria parlamentària i ho revoquin tot el primer dia, com que tinguin alguna representació a la Comissió Europea i es garanteixin una minoria que els permeti entorpir la confecció de polítiques públiques de la UE. Això, al seu torn, impediria l'aplicació de les normes de la UE, enfortiria els governs nacionalistes i minaria encara més la confiança dels votants europeus en les institucions de govern europees. Els governs antiliberals de Budapest, Varsòvia i Roma tindrien els mans lliures per violar les regles de la UE amb impunitat.

Cal tenir en compte, a més, que les eleccions al Parlament Europeu coincideixen amb un realineament polític generalitzat a l'interior dels estats membre de la UE. Així, tant per als populistes com per als moderats l'èxit electoral del maig podria traduir-se en un èxit en l'àmbit estatal. Estònia i Eslovàquia celebraran eleccions generals abans de les eleccions al Parlament Europeu, mentre que Bèlgica i Dinamarca les faran després. En tots aquests casos hi ha partits populistes que podrien arribar al poder com a socis de coalicions.

Macron i els altres líders hauran de pensar més enllà del seu propi cercle tancat d'elits cosmopolites

Per acabar-ho d’adobar, els partits proeuropeus sembla que estan caient en el parany que aquests partits antieuropeus els han parat. A tot Europa, els liberals, els verds i molts partits d'esquerra plantegen les eleccions com una lluita entre cosmopolites i comunitaris, entre globalisme i patriotisme. És probable que aquest marc polític ajudi més els euroescèptics que qualsevol altra opció.

Encara no hi ha res perdut. Però, per evitar una derrota, els proeuropeus han de deixar de comportar-se de maneres que confirmin els estereotips amb què els retraten els populistes quan els presenten com els defensors de l''statu quo' a Brussel·les. Han d’oferir una crítica honesta i directa de les deficiències de la UE, i evitar, al mateix temps, les polaritzacions que els poden fer mal, sobretot en qüestions en què no compten amb el suport d'una clara majoria.

En teoria, almenys, el macronisme encara representa la millor alternativa proeuropea al nacionalisme atàvic. Però si volen evitar una revolució populista al maig, Macron i els altres líders hauran de pensar més enllà del seu propi cercle tancat d'elits cosmopolites. Si no ho fan, hauran caigut en el parany dels euroescèptics.

Copyright Project Syndicate