És per a tu

Les lleis de sanitat catalana i valenciana van ser necessàries després del reial decret del 2012

Sí, per a tu. Per a tu que arribes folgadament a final de mes i per a tu que et costa arribar-hi. Per a tu que gairebé mai no vas al metge i per a tu que hi has d’anar sovint. L’atenció sanitària universal és per a tu. I per a mi. Perquè és per a tots plegats. La salut és un dret humà. I com diu el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Dr. Tedros, “ningú no hauria d’emmalaltir o morir només perquè és pobre o no pot accedir al servei de salut que necessita”.

Segons l’OMS, la cobertura sanitària universal significa assegurar que tothom, a tot arreu, pugui accedir a serveis de salut essencials de qualitat sense haver d’afrontar dificultats econòmiques. El Dia Mundial de la Salut (7 d’abril) d’enguany, aquest organisme de l’ONU el va dedicar especialment a proclamar-ho. És tant la prioritat de l’OMS que Tedros, el director general, ha declarat que en l’Assemblea Mundial de la Salut, que se celebrarà a Ginebra aquest mes, demanarà als estats membres quins compromisos adoptaran per assolir la cobertura sanitària universal als seus propis països.

Em pregunto què contestarà el representant de l’estat espanyol després que el Tribunal Constitucional, a instàncies del recurs del govern espanyol, hagi suspès les lleis catalana i valenciana que garantien la sanitat universal. El més trist és que aquestes lleis van ser necessàries després que un reial decret del 2012 deixés sense accés als serveis públics de salut els immigrants sense la documentació en regla, només exceptuant-ne urgències, embarassos i criatures (un decret, per cert, que l'últim editorial de la revista científica 'The Lancet' reclama que es reformi). És per això que, quan es va aprovar la llei catalana, el conseller Comín va manifestar que “amb aquesta llei es restaura la universalitat perduda”. Com ha dit Tedros, "la cobertura sanitària universal és una opció política: es necessita visió, coratge i pensar a llarg termini".

La casualitat va fer que coincidissin gairebé el mateix dia la suspensió de la llei catalana (BOE, 28 d’abril del 2018) i la portada del setmanari britànic 'The Economist' (26 d’abril del 2018) que anunciava que tenim a l’abast l'atenció sanitària universal a tot el món. L’article que va merèixer la portada esmentava que la cobertura sanitària universal és “sensata” perquè produeix beneficis tant a nivell individual com per a tota la societat, de la mateixa manera que també és “sensata” l’educació bàsica universal. I no només això, fins i tot s’hi esgrimien elements “pràctics” per defensar-la. Feien notar que els costos d’un tractament inaccessible són importants, entre altres coses, perquè aquelles persones que no puguin accedir als serveis de salut poden col·lapsar les urgències o, en cas de ser portadores de malalties infeccioses, poden contagiar-ne d’altres. A més, segons diversos estudis –esmenta l’article–, la confiança en la pròpia salut fa que les persones siguin més emprenedores. D’altra banda, citant dades de diversos països, acaba concloent que la cobertura sanitària universal és, a més, econòmicament assequible. Per tant, sí, la cobertura sanitària universal és per a tu. Siguis d’on siguis, pensis com pensis.