Ser dona perjudica la salut?

És fonamental que els professionals de la salut coneguin les diferències de gènere en les manifestacions de malalties

Fa ràbia, molta ràbia, haver-s’ho de preguntar. I és la ràbia, que em fa escriure perquè la resposta no sigui afirmativa. Adonar-nos del problema és el primer pas per posar-hi remei. Des d’aquí, doncs, les gràcies a totes les persones que fan recerca sobre diferències de gènere en medicina i a totes les que hi donen veu.

Les dones tenim un risc superior de patir depressió (fins al doble de risc) o un trastorn d’ansietat. Hi ha molts estudis científics que ho palesen, i les hipòtesis són diverses. El 2016 la prestigiosa revista The Lancet publicava una sèrie d’articles en què se n’apuntaven unes quantes: per exemple, en el cas de la depressió, des de diferències hormonals i de l’eix hipotalàmic-pituïtari-adrenal fins a la baixa autoestima de nenes i dones i episodis més greus de violència i d’abús sexual, passant per una discriminació social més gran. En els articles es feia una crida desesperada a fer més recerca per estudiar-ho. El títol d’un -adaptat per evitar redundàncies innecessàries- fins i tot deia així: “La recerca en salut mental que és neutral en gènere és recerca esbiaixada”. No en va, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) té un programa específic per a la salut mental de la dona.

Les dones tenim un risc superior de patir depressió (fins al doble de risc) o un trastorn d’ansietat

Com recomana l’OMS, és fonamental que els professionals de la salut coneguin les diferències de gènere en les manifestacions de malalties. Tot i que us pot semblar una obvietat, no fa gaire encara molts professionals se sorprenien que existissin. El cas que més ulls ha obert i més consciències ha remogut ha estat el de la prevenció de malalties cardiovasculars. Un article d’una altra reconegudíssima revista científica va triomfar el 2005. Tot i que des de sempre s’havia pensat que l’aspirina en dosis baixes prevenia l’infart agut de miocardi però no tenia efecte en l’ictus, resulta que això és cert només en homes, i que en dones és a la inversa (prevé l’ictus però no l’atac de cor). De tota manera, hi ha recerca que mostra que altres factors, com ara l’edat, modulen aquest efecte de gènere.

Val a dir que aquestes diferències en salut cardiovascular no afecten només la prevenció, sinó també la simptomatologia i fins i tot la terapèutica. En conseqüència, això pot comportar errors en el diagnòstic i en el tractament. I, de fet, una metaanàlisi (agregació rigorosa de molts estudis) ha mostrat que les dones són sotmeses a menys tests diagnòstics en la fase aguda de l’ictus i que reben amb menys freqüència el tractament necessari. Tot plegat té una de les seves causes en la demostrada baixa representació de les dones en els assaigs clínics cardiovasculars. Per sort, això està canviant.

Segurament pensareu que amb el gènere no n’hi ha prou. Ni amb l’edat. Ni amb els diferents factors de risc. No n’hi ha prou per a una atenció adequada a cadascú. Teniu raó. Ens cal més recerca, més ciència i més respostes per arribar a una medicina personalitzada. Però mentrestant, com a mínim conscienciem-nos que en molts casos les reaccions o els símptomes de les dones no són atípics, són simplement diferents dels dels homes i cal estar-hi atents. Que ser dona no perjudiqui la salut.

Etiquetes