Innovació a les escoles de Barcelona: una oportunitat

Ha estat justament en els entorns de més dificultat on han aparegut experiències trencadores i arriscades

Ara fa uns dies, en la jornada sobre innovació en entorns de complexitat organitzada per l’OCDE, el Cidob i la Fundació Bofill, el debat al voltant de les dimensions de la innovació educativa va adquirir una volada fins ara inesperada. De les coses que es van dir jo em quedo amb aquesta imatge: “Parlem de constel·lacions i no d’estrelles”, que mirava de significar que la innovació no és exclusiva d’escoles que agafen una brillantor especial i generen una capacitat d’atracció per sobre de la resta. Aquesta imatge em serveix per explicar que la innovació que volem promoure des del Consorci d’Educació de Barcelona és una innovació sistèmica i arrelada a cada context.

Abans, però, vull fer una apreciació sobre el concepte d’innovació educativa. Un concepte que ha eclosionat en el moment de la preinscripció i ha esdevingut un valor a l’alça en el mercat educatiu local. ¿Vol dir que res del que fèiem és vàlid o que la finalitat és el canvi pel canvi? ¿Vol dir que l’escola que no innova és una escola sense projecte? En absolut.

Innovar a l’escola és un camí llarg i incert, que comença en el moment en què un col·lectiu docent comparteix el diagnòstic sobre el model d’aprenentatge que està aplicant i, veient que no s’acompleixen les expectatives de la societat del segle XXI o que molts dels alumnes no assoleixen l’èxit educatiu, es replantegen els principis bàsics de l’aprenentatge i decideixen reajustar el seu projecte educatiu. En l’arrencada cap a la innovació hi ha un canvi de paradigma que fa replantejar les coses: si posem al centre del projecte l’infant, les seves iniciatives, les seves ganes d’aprendre i la seva capacitat d’aprendre a aprendre per actualitzar-se autònomament i creativament al llarg de la vida, alguna cosa del que fèiem haurà de canviar.

La innovació que volem promoure des del Consorci d’Educació de Barcelona és una innovació sistèmica i arrelada a cada context

Repensar l’escola entre mestres, famílies i alumnat pot fer que la roda comenci a girar en una direcció diferent per trencar inèrcies institucionals. Creixen la motivació i la participació, la vinculació, el compromís dels infants i adolescents amb el seu propi procés d’aprenentatge. Aquest és el procés de la innovació: no canviem per canviar sinó que anem accionant palanques de millora que ens ajudin a apropar-nos a una meta d’aprenentatge coherent amb el reptes que ens plantegem avui.

Innovar es pot fer de cop i volta, com a model fundacional, que és el que han fet les escoles de nova creació, que partien de zero i dibuixaven el seu somni en una pàgina en blanc. Però normalment es fa pas a pas, des de nivells concrets i línies d’acció parcials que s’aniran ampliant, fent taca d’oli i vencent a poc a poc les resistències. Tan legítim és un procés com l’altre, cap d’ells pren la innovació com a finalitat sinó com a camí, en coherència amb la pròpia trajectòria i amb la mirada atenta a l’entorn.

Al Consorci d’Educació vivim el moment actual com una oportunitat i ens disposem a acompanyar i estimular aquests processos, de cara a actualitzar l’oferta educativa de la ciutat, respectant els ritmes dels equips i ajudant-los a identificar reptes i oportunitats.

Personalment ho visc com a oportunitat perquè el canvi que es vol promoure es farà en xarxa. No puc concebre l’escola del segle XXI si no és arrelada a l’entorn, compartint, aprenent, copiant les unes de les altres, presentant-se com a oferta pública de qualitat, amb identitat pròpia però amb nivells equivalents. Ha estat justament en els entorns de més dificultat on han aparegut experiències trencadores i arriscades que han capgirat l’ordre establert. Fer-les sostenibles, visibles i viables és també el repte dels responsables de les polítiques educatives a Barcelona.

No puc concebre l’escola del segle XXI si no és arrelada a l’entorn, compartint, aprenent, copiant les unes de les altres

I perquè es vol fer innovació educativa des d’una perspectiva inclusiva: posar l’infant al centre de l’educació vol dir tenir en compte les diferències individuals, crear un ambient favorable a les interaccions, a l’esforç personal, a l’exigència i l’avaluació continuada, construir connexions horitzontals entre els diversos àmbits de coneixement de manera que tot infant pugui assolir l’èxit.

Per acabar, em sumo a l’aposta pel canvi que proposa el Consorci d’Educació, perquè és tranquil·la: parteix d’una tradició barcelonina de renovació pedagògica i de la pròpia biografia de cada escola. És una innovació justa, que no es deixa cap escola pel camí. I és una innovació sostenible, que es fonamenta en el consens dels equips, l’aprenentatge entre iguals i l’intercanvi entre escoles que aprenen. És aquesta innovació la que ens concerneix. La innovació amb la qual estem compromesos.