L’ENTREVISTA
Misc 16/05/2019

ALBERT SANTIAGO COZAR: “El meu somni és tenir el meu propi ramat de cabres a Lloret de Mar”

Estudiant de pastor

i
Marta Costa-pau
4 min
ALBERT SANTIAGO COZAR: “El meu somni és tenir el meu propi ramat de cabres a Lloret de Mar”

Assegura que se sent més feliç que mai i així se’l veu a les nombroses selfies que es fa mentre pastura el ramat de cabres del poble empordanès de Gaüses, on aquest mes ha començat les pràctiques de pastor. Amb 28 anys, l’Albert Santiago Cozar ha decidit deixar enrere 12 anys de professió a l’empresa familiar a Lloret de Mar (de repartidor de fruita i verdura) per encetar una nova etapa com a pastor de cabres i ovelles. Des del passat mes de març estudia a l’Escola de Pastors del Pallars, on comparteix amb altres alumnes, la majoria menors de 30 anys, la il·lusió per recuperar un ofici en vies de desaparició i que ells volen exercir sense deixar de banda les noves tecnologies i les xarxes socials.

Per què vas decidir deixar l’empresa familiar per dedicar-te a fer de pastor?

De ben petit he tingut interès pel món rural. La meva família ja ve del món rural i a casa he tingut gallines i alguna cabra. De gran, em va néixer una inquietud: contribuir a recuperar el passat ramader i agrícola de Lloret de Mar, que va ser molt important. Aquest poble ara només se’l coneix pel turisme, però en el passat, a més de ser un poble de pescadors, hi tenia molta rellevància l’agricultura i l’explotació de bosc, principalment del suro, i també hi havia molts ramats de cabres i es feia mató. Prop de la meitat del terme municipal de Lloret és massa forestal, hi queden quatre pagesos i hi ha moviments per intentar que no es perdi el seu passat ramader i agrícola. Em vaig informar i vaig decidir professionalitzar-me apuntant-me a l’Escola de Pastors per ajudar a recuperar això.

De quina manera hi vols contribuir?

Primer he de formar-me i començar a treballar amb ramats aliens. Quan tingui prou coneixements i experiència, i prou estalvis, vull fer realitat el meu somni, que és tenir el meu propi ramat a Lloret. Vull recuperar una raça autòctona, perquè les races autòctones són part de l’ADN de la ramaderia del nostre país. He pensat en tenir cabra de l’Albera, que només en queda un reducte a l’Alt Empordà. Crec que s’adaptaria molt bé a la zona de Lloret i em permetria comercialitzar-ne la carn i obtenir-ne llet per fer mató i oferir-lo als turistes que venen a Lloret. I alhora fer gestió forestal: que el ramat pasturi i s’alimenti al bosc per disminuir la càrrega de combustible i reduir el risc d’incendi. Això és el que es fa al ramat de Gaüses, de Pasturabosc, on faig pràctiques, i ho trobo molt interessant.

No és un ofici que atregui gaires joves.

Sempre s’ha relacionat els pastors amb gent ignorant o inculta, i els nous pastors ja no som així. La majoria tenim formació acadèmica i, tot i que no volem perdre l’essència dels pastors d’abans i els coneixements que tenien de l’entorn rural, nosaltres volem recuperar aquest ofici adaptant-lo al segle XXI. Tenim les noves tecnologies al nostre abast. Ser pastor avui no vol dir tenir una mala qualitat de vida ni ser una persona solitària. Pots combinar la professió amb la teva vida personal, i pots tenir una vida social rica. Pots anar a pasturar el ramat amb el teu mòbil a sobre, entrar a les xarxes socials i, en tot moment, estar connectat amb el món.

I, com en el teu cas, fer-te fotos quan pastures i compartir-les.

Sí, m’agrada fer-me selfies. Des que he començat a estudiar de pastor i a fer pràctiques la vida m’ha canviat al cent per cent. Em sento molt feliç, molt millor amb mi mateix i em venen ganes de fer-me selfies. A més, a l’escola de pastors també ens demanen fotos per fer un treball de resum de tot el que hem fet durant el curs. Em fa feliç perquè em sento orgullós de mi mateix, perquè puc formar part d’aquest jovent que s’estima la seva terra i que està conscienciat de la necessitat d’apostar per una agricultura i una ramaderia respectuosa amb el medi ambient.

¿Aquests valors els compartiu els joves que estudieu a l’escola de pastors?

Sí. És curiós que bona part dels alumnes provenen de les zones més urbanes de Catalunya i són nouvinguts en el sector de la ramaderia, però tots tenim en comú que volem ser la llavor d’un canvi en el model productiu de Catalunya. Defensem la bona salut i el benestar dels animals en contraposició als maltractaments que pateixen a les granges massificades i a la indústria alimentària.

Què vas sentir el primer dia que et vas posar al capdavant d’un ramat?

Al principi tens dubtes i alguna por, com quan s’acosta algú que passeja amb el seu gos. Jo vaig amb un gos que defensa el ramat i que, automàticament, quan veu un altre gos ataca. La primera vegada em vaig posar nerviós i tenia por de no saber-lo dominar. Però me’n vaig sortir molt bé. És molt important anar observant com es comporten els animals, per aprendre’n. Quan vas veient que te’n surts és molt satisfactori.

stats