L’ENTREVISTA

Estela Mariné: “Tots hem sigut turistes: el problema No és el turisme, sinó com es gestiona”

Doctora europea en turisme i oci i professora de turisme a la Universitat de Lleida i la UOC

Com ens veuen els turistes que visiten Catalunya? L’Estela Mariné confessa que de ben petita ja es feia aquesta pregunta quan veia grups de visitants contemplant un monument, passejant pel Barri Gòtic de Barcelona o prenent el sol a les platges de la Costa Brava. Ja de gran, s’ha bolcat de ple en l’estudi del turisme i ha dedicat anys de recerca a trobar una resposta a aquella pregunta. Ha analitzat més de 25.000 blogs de viatges de turistes estrangers que han visitat Catalunya i els ha comparat amb més de 3.000 webs oficials de turisme per descobrir si la imatge que des de les institucions es vol projectar de Catalunya és la que perceben o valoren els visitants. Les conclusions de la seva investigació les va explicar ahir en una conferència a la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona. Doctora europea en turisme i oci i professora de turisme a la Universitat de Lleida i a la UOC, Mariné va rebre la Medalla del Turisme de Catalunya 2018 al millor projecte de coneixement i recerca en turisme.

¿T’esperaves treure aquestes conclusions de l’anàlisi de milers d’opinions de turistes sobre Catalunya?

Algunes coses m’han sorprès, com el fet que els turistes que més escriuen a internet sobre Catalunya són d’un lloc tan llunyà com Austràlia, i també del Regne Unit, el Canadà i els Estats Units. També he constatat que més del 85% dels blogs de viatges parlen únicament de Barcelona, especialment de Gaudí, que és la gran icona de Catalunya per als turistes que ens visiten si tenim en compte les opinions que aboquen a les xarxes.

De les comarques gironines què en diuen?

El meu treball se centra en la destinació Catalunya, però també he fet anàlisi per marques territorials, mirant què es diu de cadascuna d’elles. L’àrea turística de les comarques gironines, especialment la Costa Brava Girona, és la més comentada després de Barcelona. Els turistes en valoren la natura i el paisatge, el patrimoni tangible i els esports nàutics. I també el sol i platja, esclar. En canvi, hi ha altres aspectes que a nosaltres ens semblen molt importants, com la gastronomia, que generen pocs comentaris online. Pel que fa al patrimoni tangible, Dalí és una icona importantíssima per als turistes. El Museu Dalí atrau, i als turistes els agrada fer-ne comentaris. També de la catedral de Girona.

Els comentaris que en fan són positius?

Un dels aspectes que he analitzat és el més sentimental, l’afectiu, allò que un lloc transmet al visitant emocionalment. I d’aquí n’he tret que la imatge que tenen els turistes és molt positiva. La Costa Brava es relaciona amb paraules com amor, hospitalitat, diversió, activitat i, al mateix temps, calma, tranquil·litat, relax. En general, a tot Catalunya, les opinions que els turistes expressen online són positives.

Els naturalistes alerten d’una revifada constructora a la Costa Brava que amenaça el paisatge, un dels aspectes que més valoren els turistes.

El fet que es malmeti o deteriori el paisatge pot fer que acabin venint menys turistes. Les opinions negatives dels turistes sobre Catalunya són precisament de cues que han de fer per visitar un lloc i d’espais naturals on han trobat moltíssima gent i no era el que s’esperaven. El turisme ha de ser una eina perquè els habitants del territori guanyin qualitat de vida, una eina per al desenvolupament econòmic i social del territori. Una de les coses que a Espanya no es va fer correctament va ser el desenvolupament desorganitzat del litoral, i això no pot continuar. No hi hem de posar més ciment, que ja se n’hi ha posat prou en el passat.

Davant del turisme creixent en ciutats com Barcelona i Girona, què cal fer perquè els habitants no el vegin com una amenaça per a la seva qualitat de vida?

Crec que cada ciutat ha de fer la seva planificació del turisme, però sempre buscant un equilibri perquè se’n beneficiï tothom, els seus habitants i els visitants, i tenint en compte que els llocs tenen capacitat de càrrega, cosa que vol dir que a partir d’un cert nombre de persones, comencen a partir conseqüències negatives. Una bona planificació per garantir la convivència entre veïns i turistes evitarà que es consideri el turisme com una cosa negativa. Hem de pensar que tots som turistes en un moment determinat i ens agrada que ens rebin de forma acollidora i amable als llocs on anem. Les persones que viatgen, els turistes, no són el problema. El problema és com es gestiona el turisme.

¿Trobes positives mesures com la que ha adoptat Girona, on s’ha decidit prohibir aparcar autobusos prop del centre?

Mesures com aquestes s’adopten en moltes ciutats per descongestionar el centre. S’ha de veure quins resultats té a Girona, però en principi em sembla positiva. Per als turistes, llevat de persones amb problemes de mobilitat per a les quals cal buscar una solució, haver de caminar una mica més per anar al centre no representa cap problema i, en canvi, per al trànsit dins la ciutat que no hi arribin tants autobusos pot ser molt positiu.

Un dels aspectes que has investigat és com ens identifiquen culturalment els turistes.

Segons els comentaris que fan a internet, quan visiten Catalunya la seva referència identitària és Espanya, tot i que alguns sí que parlen de Catalunya, però no la majoria. Les webs oficials de turisme, en canvi, s’esforcen a vendre la identitat catalana, la seva geografia, les tradicions populars, els castells, la gastronomia del territori... però els turistes parlen majoritàriament d’estereotips que per a Catalunya potser ja haurien d’estar oblidats, com el flamenc i els toros, quan ja ni se’n fan, a Catalunya. Però només cal veure què ofereixen les botigues de souvenirs. Aquest tema, l’identitari, cal treballar-lo si volem erradicar aquests estereotips, si volem que els turistes s’emportin la imatge de Catalunya que es reflecteix a les webs oficials i que en els seus comentaris en valorin els aspectes més identificatius.