Pere Moradell i Josep Vilà: “Si ens han votat sempre és per alguna cosa”

GironaQuaranta anys a l’alcaldia no han estat suficients per a ells -que han tornat a presentar-se en les recents eleccions municipals- ni per als habitants dels seus pobles, que els han fet confiança novament perquè puguin seguir governant amb majoria absoluta. Són els alcaldes de Torroella de Fluvià, Pere Moradell (PSC), i de Fogars de la Selva, Josep Vilà (Independents per Fogars), els únics de les comarques gironines que es mantenen en el càrrec des de les primeres eleccions democràtiques. Pagesos tots dos, Moradell i Vilà van compartir, en els seus anys de joventut, afiliació i activisme a Unió de Pagesos. Ara coincideixen en un cert desencantament amb el paper d’aquest sindicat. En canvi, sí que mantenen intacta la il·lusió del primer dia per continuar servint el seu poble i cap dels dos tanca la porta a tornar-se a presentar d’aquí 4 anys.

Quines virtuts ha de tenir un alcalde perquè després de 40 anys ocupant el càrrec els ciutadans el tornin a elegir?

Pere Moradell: La clau està en fer les coses bé, sense mala fe, estar atent a tot el que la gent necessita i al peu del canó les 24 hores del dia. A mi em poden trucar fins i tot a la nit. Tothom sap que a qualsevol hora seré on faci falta. Estar al capdavant d’un ajuntament requereix vocació de servei, perquè si no, no s’aguanta. I menys amb una administració cada vegada més farragosa. Cada vegada ens posen més entrebancs burocràtics, i la gent som cada vegada més exigents.

Josep Vilà: En un poble petit, l’alcalde és aquella persona en qui la gent confia, a qui pots anar a buscar fins i tot al tros per exposar-li un problema. Això és el que valoren els ciutadans que et voten una vegada i una altra.

Tots dos van començar a fer d’alcaldes amb vint-i-pocs anys i en un moment de transició a la democràcia. Com ho van viure?

J.V.: Vam entrar a la política molt joves i jo no m’imaginava que seria alcalde més de 40 anys. En el meu cas, m’hi vaig posar per aturar una indústria contaminant que volien fer al municipi i ho vam aconseguir. Érem un grup d’Unió de Pagesos amb molta empenta i moltes ganes de trencar amb el franquisme i començar una nova etapa. Era un moment en què al poble tot estava per fer: posar ordre a les urbanitzacions del municipi, que eren il·legals, dotar el poble de tota mena de serveis... Vam crear un grup independent amb el propòsit que cada 4 anys canviaríem el cap de llista, però els companys es van anar acostumant al fet que jo fos l’alcalde i ja no es va plantejar un relleu.

P.M.: Als inicis volíem canviar moltes coses, i moltes encara no s’han canviat. O fins i tot van pitjor, com en el cas de la pagesia, que ha anat desapareixent. Al cap dels anys, en lloc de canviar el món, el món et canvia a tu. T’adones que el món el governen uns pocs, que estàs en mans d’un món globalitzat i que no pots fer-hi gran cosa des de la lluita local. Però sí que pots treballar perquè la gent tingui les necessitats bàsiques cobertes, i això ja fa il·lusió.

Què els dirien als que defensen la limitació de mandats?

J.V.: L’avantatge d’estar quaranta anys a l’alcaldia és que d’un mandat a l’altre no hem interromput el ritme de feina i això ha estat en benefici dels ciutadans. Als pobles on hi ha relleu, els que entren al govern enterren els projectes de l’anterior equip i les coses queden per fer.

P.M.:Quan un alcalde només pensa en l’horitzó de quatre anys, gasta tant com pot, hipoteca les arques municipals i que pagui el que vingui després. Nosaltres, en canvi, tenim zero deutes i 500.000 euros per gastar. A qui diu que portem massa temps, jo li dic que els electors saben què voten, i si ens han votat durant quaranta anys és per alguna cosa.

¿Es tornaran a presentar d’aquí quatre anys?

P.M.: Ara que no puc fer de pagès per motius de salut, podré dedicar-me al poble més que mai. D’aquí quatre anys, ja es veurà. Les ganes de voler presentar-te de nou depenen de les circumstàncies: de si et sents necessari o no, de si creus que pots anar aportant coses... Però si em presento de nou haurem d’acompanyar-nos de gent jove per preparar el relleu.

J.V.: Si hi ha la possibilitat de continuar fent servei al poble i al meu grup m’ho demanen, no descarto tornar-me a presentar. No tinc mai un no per a ningú.

Quin projecte voldrien fer realitat durant aquest mandat?

J.V.: Acabar la tercera rotonda d’accés al poble, ja adjudicada; acabar el projecte de depuració d’aigües residuals, i convertir el centre de dia en geriàtric, un projecte que teníem al programa i que altres municipis veïns ens han copiat.

P.M.: Ampliar la Casa de la Vila, un projecte que vam aturar tot i tenir la subvenció perquè vam pensar que la gent no entendria que ho féssim en temps de crisi; refer la plaça de l’Església, asfaltar el pàrquing de darrere de l’Ajuntament i posar llums led a l’enllumenat públic.

¿En tots aquests anys han tingut la temptació de canviar de partit?

P.M.: Jo sempre m’he mantingut fidel al PSC. Els que han marxat del partit pel Procés no em mereixen cap respecte. L’independentisme va créixer perquè van fer creure a la gent que tot estava a punt, quan no hi havia res fet, i que Europa ens esperava.

J.V.:Dins d’Independents per Fogars hi ha gent de totes les ideologies i tots ens hi sentim còmodes. Crec que amb el Procés s’ha generat un odi contra Catalunya que no és bo.