Periodisme aventurer sota la boina i el tupè

GironaTot i que l’un ho va fer en la ficció i l’altre en la realitat, Tintín i Josep Pla van viatjar, a la recerca de la notícia, als llocs de conflicte per desvelar al lector què passava al món. Tots dos (l’un com a personatge de ficció i l’altre com a personatge real) van ser periodistes inquiets i aventurers, tots dos van viure el període d’entreguerres i tots dos van viatjar a Rússia en un període crucial: Pla ho va fer al 1925 i sobre la seva experiència va escriure el volum Rússia: notícies de l’URSS, i Tintín comença les seves aventures precisament “al país dels soviets” l’any 1929.

Aquestes són algunes de les coincidències entre el personatge de còmic creat per Hergé i l’escriptor i periodista català que demà desgranaran Joan Manuel Soldevilla i Francesc Montero en la xerrada Les sorprenents relacions entre Josep Pla i Tintín. Periodistes universals, que faran a la lliberia Low Cost de Figueres (a les 20 h) amb motiu del 90è aniversari de l’aparició de les aventures de Tintín.

A la cacera de la notícia

Montero, director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, explica que el fet que Hergé s’hagués inspirat en la figura del periodista aventurer per crear el protagonista del seu còmic no és casual. “Durant la dècada dels vint del segle passat, el gènere de la crònica i, especialment, el del reportatge van viure un gran auge a tot Europa i, malgrat que Tintín no escriu ni una línia, la condició de reporter és propícia a l’aventura. És un ofici que s’ajusta bé i de manera versemblant al personatge d’Hergé, perquè durant alguns anys el reporter anava a la cacera de la notícia i quasi la generava, com es demostra ja a Tintín al Congo, l’aventura en la qual el reporterisme té més presència, tot i que mínima”, indica Montero. Soldevilla, escriptor i expert en Tintín, afegeix que Hemingway, Egon Erwin Kisch, Albert Londres o Joseph Kessel van ser referents d’aquest tipus de periodisme “mig aventurer mig cronista” que a Catalunya van exercir Gaziel, Xammar, Josep Maria de Sagarra i el mateix Josep Pla.

Soldevilla destaca que els viatges que va fer el jove Pla com a periodista de La Publicitat, La Veu de Catalunya o el diari madrileny El Sol li van permetre “copsar la intensitat d’un moment històric” i tot això ho va plasmar en la seva obra.

Un ‘homenot’ tintinaire

Indagant en la sèrie Homenots, Soldevilla ha descobert que en el primer d’aquests volums, publicat a Selecta, Josep Pla hi relata un dinar que va compartir amb un multimilionari i home de negocis que va servir d’inspiració a Hergé per crear un dels personatges d’una de les aventures de Tintín, L’orella escapçada. Soldevilla revelarà en la conferència d’aquest vespre qui és aquest personatge que no va deixar indiferent el jove Josep Pla i del qual en fa un retrat acurat i minuciós a Homenots.

Una altra de les connexions entre Tintín i Pla que destaca Francesc Montero és la ironia que comparteixen l’obra planiana i les aventures de Tintín, i també la precisió lèxica de les dues obres. En el còmic d’Hergé, indica Montero, “el mèrit també és del traductor al català, Joaquim Ventalló, que va ser amic de Pla des dels anys vint”.