MEMÒRIA HISTÒRICA

Reclamació per recuperar diner republicà espoliat per Franco

Una cinquantena de gironins s’han sumat a la demanda que prepara un equip d’advocats

L’any 1939 la gironina Carme Guich va lliurar al Banc d’Espanya 3.807,50 pessetes republicanes, que les autoritats franquistes consideraven “ papel moneda puesto en circulación por el enemigo ”, tal com s’explicita al rebut que se li va donar a canvi de l’entrega dels diners, un document que conserva el seu familiar Joaquim Carreras. El també gironí Arnaldo Lloveras Padrosa va entregar al règim 9.525 pessetes, segons consta al justificant que ara és en mans dels seus descendents. Com ells, milers de persones van haver de donar al règim franquista quantitats notables de “ dinero rojo ”, l’emès per la República després del 18 de juliol del 1936. Sovint els diners que havien d’entregar els ciutadans eren tots els estalvis que tenien.

Molts dels ciutadans als quals se’ls van confiscar aquests diners van destruir el rebut que se’ls donava per por que se’ls relacionés amb la derrotada República. D’altres sí que el van conservar i avui el guarden els seus descendents. A les comarques gironines una cinquantena reclamaran a l’Estat que se’ls tornin els diners a través de l’acció legal que es prepara des del despatx d’advocats Delso Quintana de Girona i que es vol presentar abans de les eleccions municipals del 26 de maig.

Es tracta de la primera demanda col·lectiva que es presentarà a les comarques gironines perquè es restitueixi l’espoli franquista de diner republicà i la primera vegada -a diferència d’altres demandes semblants que s’han presentat des d’altres llocs de l’Estat- en què no només es reclama el dret de les persones espoliades a ser recompensades, sinó que a més es xifra la quantitat que han de rebre segons un peritatge elaborat pel doctor en economia de la UdG Lluís Planas, que fixa que per cada pesseta republicana confiscada l’any 1939 per les autoritats franquistes s’haurien de tornar avui 13,91 euros.

Oberts a rebre més casos

L’advocat Antoni Quintana explica que, durant els dos anys de feina en aquesta causa, s’han aconseguit reunir rebuts d’una cinquantena de ciutadans de les comarques gironines, que sumen més de 250.000 pessetes republicanes. Amb el valor actualitzat segons l’estudi de Lluís Planas, la suma que aquests ciutadans reclamen que se’ls torni seria de prop de 3,5 milions d’euros. Aquesta xifra podria augmentar perquè l’equip de lletrats de Girona està obert a rebre més casos per incloure’ls a les accions que emprendran abans del 26 de maig vinent. Les persones interessades, indica l’advocat, poden comunicar-ho a través de l’adreça delsoquintana@delsoquintana.com. El primer pas que es farà serà presentar a la Delegació del govern espanyol una reclamació contra l’Estat dirigida al consell de ministres, sobre la qual el Consell d’Estat emetrà el seu dictamen. La previsible negativa a acceptar la demanda obriria la porta a presentar la corresponent demanda de responsabilitat patrimonial contra l’Estat davant el Tribunal Suprem. En cas que també fos desestimada, es presentaria llavors als tribunals europeus.

Reparar un “robatori”

Tots els ciutadans que s’han sumat de moment a la reclamació que es presentarà des de Girona són descendents de persones espoliades l’any 1939. Per a ells recuperar els diners amb el seu valor actualitzat és una manera de veure reparat “el greuge” que van patir els seus familiars quan van haver d’entregar, sense res a canvi, els diners que el franquisme considerava “de l’enemic”, una situació que en molts casos va sumir les famílies en la misèria, perquè, segons recorda Castells, el sou mitjà d’un treballador qualificat en aquella època era d’unes 1.500 a 2.000 pessetes l’any. “Allò va ser un robatori en tota regla, una estafa d’un govern colpista que es va quedar de manera fraudulenta els diners de molts ciutadans”, afirma Joaquim Carreras, que reclamarà que a la seva família se li retornin, actualitzades, les 3.807,50 pessetes que va haver d’entregar la seva sogra, Carme Guich. Segons els barems establerts per l’economista Lluís Planas, la família de Guich hauria de rebre avui 52.962 euros.

Ajuntaments recaptadors

En la causa, l’equip d’advocats treballa conjuntament amb l’historiador Narcís Castells, que també recopila documents d’ajuntaments gironins que acrediten l’espoli franquista de diner republicà. Castells explica que tothom qui tenia diner republicà, ja fos en metàl·lic o dipositat en un compte bancari, l’havia d’entregar si no volia ser jutjat per contraban, segons disposava el decret franquista del 27 d’agost del 1938. Els ciutadans que en tenien l’havien d’entregar a les sucursals del Banc d’Espanya o a les oficines de banca privada.

Més de 2,5 milions de Celrà

A les poblacions on no hi havia cap sucursal bancària, el règim va recórrer als ajuntaments per retirar de la circulació “el paper moneda de l’enemic”. Així, segons Castells, la sucursal de Girona del Banc d’Espanya va rebre centenars de milions de pessetes amb trameses procedents de tots els racons de la província, fetes pels mateixos ciutadans o pels ajuntaments. L’Ajuntament de Celrà, per exemple, hi va ingressar el 7 de juliol del 1939 fins a 2.573.947 pessetes de l’època, que era la suma dels estalvis de prop de 600 veïns. No va ser l’única tramesa de diners que faria aquest municipi.

Documents de 32 ajuntaments

Castells compta de moment amb documentació de 32 ajuntaments gironins relativa a aquesta confiscació. En alguns casos ha localitzat només una llista de veïns dels quals l’ajuntament va recollir els diners; en altres casos, una llista i el corresponent document que acredita que es va entregar al Banc d’Espanya la suma recollida. “En el cas d’algun ajuntament encara s’ha de veure què hi ha, sabem que tenen arxius relatius al diner republicà, però cal indagar-hi per determinar quina documentació es guarda”, explica Castells.

La investigació de Castells obre la via a la possibilitat que els ajuntaments també puguin reclamar el retorn dels diners als ciutadans espoliats. Quintana explica que, en el cas dels ajuntaments, la demanda es tramitaria al marge de la dels ciutadans particulars.

Tot i que és la primera vegada que es fa amb un estudi per determinar l’equivalència de la pesseta republicana amb l’euro actual, la demanda que es vol presentar des de Girona no és la primera que s’impulsa per la via política i per la judicial per intentar aconseguir una compensació per a les famílies dels afectats per aquest espoli.

Per la via judicial el despatx d’advocats de Baltasar Garzón va interposar diverses demandes al Suprem, que l’octubre del 2017 va desestimar perquè considerava que el termini per reclamar una indemnització per la confiscació de diner republicà finalitzava un any després que es publiqués la Constitució espanyola del 29 de desembre del 1978. Els advocats van anunciar aleshores que estudiaven recórrer als tribunals internacionals. Per la via política, la compensació que reclama l’Associació de Perjudicats per la Confiscació del Govern Franquista (APIGF) ha sigut traslladada pel líder de Podem, Pablo Iglesias, al govern de Pedro Sánchez. I també per la via política, el grup d’ERC al Congrés va presentar el 2017 una proposició no de llei perquè es compensés els ciutadans als quals se’ls va confiscar diner republicà pagant-los amb el seu valor actual.