Transparència i opacitat informatives

Eels països desenvolupats en què ens emmirallem, els nòrdics, els anglosaxons o els centreeuropeus, tenen tots en comú un sistema institucional de gran qualitat i una administració pública eficient, orientada als resultats i, sobretot, transparent.

La transparència és un principi bàsic que garanteix la qualitat i l’èxit de la democràcia, ja que només amb transparència els ciutadans podem tenir els criteris suficients per valorar l’acció de qualsevol govern, ja sigui municipal, autonòmic o central. Perquè la transparència sigui efectiva és necessari que hi hagi un sistema d’informació de fàcil accés, que sigui sistematitzada, homogènia i que permeti als ciutadans analitzar-la i contrastar-la. Avui en dia, amb el desenvolupament de les tecnologies de la informació i de les comunicacions, és molt fàcil poder proporcionar la màxima informació possible; només cal voluntat política.

La transparència va també lligada al rendiment de comptes. Tots els governs i totes les unitats gestores haurien de rendir comptes davant dels seus administrats, ja que d’aquesta manera s’incentiva l’eficiència, la responsabilització dels gestors i polítics, la millora de la qualitat de la despesa pública i el control social. Està demostrat que els països més transparents, com els nòrdics, són els que presenten més eficiència i qualitat en la despesa pública.

D’altra banda, la transparència suposa, també, posar a l’abast de tothom tot tipus d’informació, des dels ingressos personals dels polítics, fins als sous dels treballadors públics, passant pels procediments de compra, els criteris de selecció dels proveïdors i de les contractacions públiques, etc. Aquesta és la manera més eficient per combatre la corrupció i, per això, els països més transparents són els menys corruptes.

Tot i que sembla una obvietat, cal ser conscient que els governs són els agents que administren els recursos que els ciutadans els atorguem a través dels impostos i, per tant, cal que expliquin bé com gasten, en què gasten, quines són les seves prioritats, quins són els resultats obtinguts, qui són els beneficiaris d’una determinada despesa, quant costa un determinat servei, etc.

A l’estat espanyol, tot i que s’hi ha aprovat una llei de transparència, queda encara molt camí per recórrer en aquest àmbit. En aquest sentit, l’actual govern del PP no és especialment sensible a aquest tema, ans al contrari, la informació que abans estava disponible ara ha deixat d’estar-ho. Aquest és el cas de la inversió liquidada del ministeri de Foment per comunitats autònomes. Des de fa més de vint-i-cinc anys, i a través del seu anuari estadístic, el ministeri donava les xifres de les inversions reals que havia liquidat a través de les direccions generals, dels organismes autònoms, de les entitats públiques empresarials i de les societats mercantils que en depenien. Les facilitava desglossades per comunitats autònomes i fins i tot per províncies. Hi havia un capítol específic on s’oferia aquesta informació, que acadèmics, polítics, periodistes, agents socials o qualsevol persona podien analitzar.

Doncs bé, des de l’any 2013 el ministeri de Foment ha deixat de donar aquesta informació. De fet, si busca aquesta informació a la seva pàgina web, que actualment és la manera més habitual de buscar-la, el lector es trobarà que aquest capítol no hi és des de l’any 2009. L’han suprimit, perquè hi ha tota la resta de capítols que configura l’anuari excepte el de la liquidació de la inversió per comunitats autònomes. Si es busca en format paper, aquesta informació arriba fins al 2012, però ha desaparegut en els anuaris del 2013 i 2014, de manera que en aquest moment és impossible saber la inversió liquidada del grup Foment per comunitats autònomes en els anys 2013 i 2014.

Es tracta d’un fet preocupant, ja que erosiona la transparència de l’administració central i els dret dels ciutadans a saber on realment s’inverteix, en què s’inverteix, quan costa la inversió, quins són els retorns que se n’esperen o si existeixen altres alternatives.

Davant aquesta situació se’m fa difícil esbrinar els criteris que han portat el ministeri a actuar d’aquesta manera, però si és certa la dita “malpensa i encertaràs”, potser l’ocultament informatiu es deu al fet que hi ha algunes dades que el ministeri no vol que es coneguin, i menys en anys electorals. Entre d’altres les de la inversió a Catalunya, perquè si ja és baixa la inversió pressupostada, la finalment liquidada deu ser baixíssima.