2016: boira política i claror econòmica

Immersos de ple en una espessa boira política tant a Catalunya com a Espanya, crec que pot ser el moment de posar en relleu que, malgrat tot, l’economia va avançant. A passos lents i per un camí on el terra no és gaire sòlid, però les darreres dades del 2015 i les previsions per al 2016 mostren signes positius. De tota manera, cal ser molt prudents perquè els estímuls de creixement provenen sobretot de l’exterior i, si aquests estímuls canvien, la tendència es pot trencar. A més, les economies catalana i espanyola tenen grans fragilitats que cal corregir. No obstant, crec que ens estem italianitzant, no només en un sentit estrictament polític de dificultats de formar governs estables, sinó en el fet que la política va per un cantó i l’economia per un altre, a pesar, òbviament, de les interrelacions que es produeixen entre elles.

La Cambra de Comerç de Barcelona acaba de presentar un informe sobre les perspectives dels empresaris respecte al 2016, i els resultats són que les expectatives de les empreses catalanes pel que fa a la xifra de negoci continuen millorant. Les causes són l’increment de les vendes interiors i de les exportacions. Constaten, també, que la inversió i l’ocupació milloraran respecte al 2015, però menys. La tendència favorable d’aquestes variables reforça el creixement del PIB català, que la Cambra situa per al 2016 en el 2,8%.

Pel que fa a les exportacions, les darreres xifres indiquen que a Catalunya durant els primers deu mesos del 2015 han crescut un 5,9%, i s’han situat en 53.390 milions d’euros, cosa que suposa que representin el 25,6% del total espanyol. Una altra dada molt positiva és l’augment de la inversió estrangera a Catalunya, que continua batent rècords (3.689 milions d’euros del gener al setembre).

Aquest ritme favorable de les exportacions i de la inversió estrangera es deu tant a factors externs com també interns. Entre els primers destaca, en primer lloc, la política monetària expansiva del Banc Central Europeu, que ha comportat una reducció del cost del diner, una caiguda de la prima de risc espanyola i una devaluació de l’euro, fet que ha afavorit les exportacions.

En segon lloc, la caiguda espectacular del preu del petroli. Cal recordar que el juny del 2014 la cotització del petroli se situava en 112,3 dòlars per barril, mentre que l’octubre del 2015 va baixar a 48,4 dòlars. Per a un país com Catalunya, tant dependent d’aquesta font energètica, és un fet altament positiu, perquè redueix els costos energètics de la producció de béns i serveis.

En tercer lloc, l’evolució estable de l’economia mundial, amb un creixement entorn del 3,5%, i l’assentament del creixement de la zona euro al voltant de l’1,5% poden ajudar a millorar les exportacions. En aquest sentit, les previsions de creixement de França i Alemanya, els principals països destí de les nostres exportacions, són per al 2015 d’un creixement de l’1,1% i l’1,9%, respectivament, i el 2016 un 1,7% França i un 2% Alemanya.

Pel que fa als factors interns, és important ressaltar l’esforç d’internacionalització que en els darrers anys ha dut a terme el teixit empresarial català juntament amb un important impuls a la competitivitat. D’altra banda, Catalunya disposa de factors altament positius per atreure inversió estrangera, com són, entre d’altres, la ubicació geogràfica, el fet de disposar de grans infraestructures com el port i l’aeroport de Barcelona i reunir condicions de vida òptimes per a l’atracció i retenció de talent.

A tot això cal afegir-hi el turisme que rep Catalunya, que bat rècords any rere any. Ara bé, part d’aquest augment del sector és degut a la situació conflictiva que hi ha en molts països competidors, sobretot els del nord d’Àfrica.

A part dels elements exteriors, el factor que es preveu que serà clau per al creixement el 2016 és l’acceleració de la demanada interna, sobretot per l’augment del consum de les llars i el ritme favorable de la inversió. Segons les previsions, l’increment del consum de les llars es veurà impulsat per la creació d’ocupació i l’augment de la confiança dels consumidors, juntament amb la recuperació del crèdit, la baixa inflació i l’augment dels beneficis empresarials.

Ara bé, continuen persistint dues grans debilitats estructurals que cal corregir. D’una banda, les elevades taxes d’atur que impacten de manera molt negativa en el benestar actual però que, a més, tindran conseqüències de futur per a les generacions més joves. De l’altra, el persistent endeutament públic i privat amb l’exterior, que suposa un elevat grau de fragilitat davant possibles inestabilitats en els mercats internacionals. És imprescindible, doncs, continuar avançant en el reequilibri d’aquests desajustos per poder consolidar una trajectòria econòmica més sòlida i estable.