Un pas endavant per a l’Agència Tributària de Catalunya

El govern de la Generalitat ha anunciat la creació de 186 noves places de personal a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i un augment del 25% del seu pressupost. Aquest és, sens dubte, un pas en la bona direcció perquè suposa dotar aquesta institució dels recursos suficients per poder exercir les funcions que actualment li atorga l’Estatut.

Està comprovat que, perquè un sistema descentralitzat funcioni de manera eficient, és del tot necessari que el govern central traspassi no tan sols la capacitat de decidir i de gestionar determinades polítiques de despesa, sinó també la capacitat de decidir i gestionar els recursos necessaris per poder finançar les competències traspassades. Aquesta és la manera que tenen els governs de retre comptes amb els seus ciutadans i de donar-los l’oportunitat de valorar l’acció del seu govern. És una cosa tan senzilla com comparar els serveis que ofereix una administració amb el seu cost impositiu. Amb aquest objectiu, les administracions han de ser plenament visibles tant pel costat de la despesa com pel de l’ingrés. Doncs bé, a diferència dels municipis, on els contribuents saben perfectament els impostos que paguen als seus ajuntaments, les comunitats autònomes, a excepció de les forals, són molt poc perceptibles fiscalment. Això és perquè l’Estat els ha traspassat un nivell molt baix de responsabilitat fiscal, tant pel que fa a la capacitat normativa com pel que fa a la de gestió.

De fet, la Generalitat només té competències per gestionar els impostos que ha creat (els anomenats impostos propis) i els impostos cedits per l’Estat de baix nivell recaptatori, com són l’impost sobre el patrimoni, el de successions i donacions, el de transmissions patrimonials, el d’actes jurídics documentats i les taxes sobre el joc, els quals representen tan sols el 5% dels impostos recaptats a Catalunya. Cal tenir en compte que la Generalitat es finança amb altres impostos, com una part de l’IVA, l’IRPF, impostos especials, l’impost sobre l’electricitat i el de matriculació, entre d’altres, però d’aquests no en té cedida la gestió, sinó que qui s’encarrega de fer-ne la liquidació, la inspecció i la recaptació és l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT). Aquest és un aspecte que sens dubte cal revisar a fons. No té gaire sentit que s’assigni la recaptació d’un impost a una administració però que aquesta no tingui capacitat ni de modificar-lo ni de gestionar-lo. Som davant d’una situació de falta d’autonomia fiscal, de baixa responsabilitat fiscal i d’una gran dependència financera de l’Estat, ja que, si bé la Generalitat té dret sobre el rendiment d’aquests impostos, com que els gestiona l’AEAT, els recursos del govern autonòmic acaben depenent de les bestretes que l’Estat li va fent en els períodes establerts.

Per mostrar la reduïda dimensió de l’agència tributària catalana només cal comparar els seus 325 treballadors amb la plantilla de quasi 4.000 efectius que té l’AEAT a Catalunya o amb els serveis de recaptació locals de les diputacions, que compten amb uns 1.080 treballadors.

Un altre fet que cal destacar és que actualment l’Agència Tributària de Catalunya compta amb un baix desplegament al territori: només disposa de quatre delegacions (una a cada capital provincial) i té subcontractades diverses tasques de gestió tributària a funcionaris estatals o a la mateixa AEAT. En concret, al llarg de la geografia catalana, la gestió d’alguns d’aquests impostos dels quals té cedida la recaptació la realitzen els registradors de la propietat a través de convenis signats periòdicament, i la via executiva dels deutes derivats dels impostos cedits la té delegada per conveni a l’AEAT. Que l’agència catalana dugui a terme aquestes tasques de manera directa és el mínim que cal fer per exercir les poques responsabilitats tributàries que té assignades avui la Generalitat.

Ara bé, cal aprofitar el moment d’impuls d’aquesta institució per anar més enllà i repensar bé el model d’agència que es vol per a Catalunya. És una oportunitat per fer una agència moderna i eficaç, en la línia de les noves tendències que s’estan desenvolupant a escala internacional en matèria de gestió tributària. En aquest sentit, les idees que caldria seguir són les que, en lloc de centrar-se en el control i la repressió de l’incompliment, se centren en la noció de servei i cooperació amb els contribuents, sense descuidar la lluita contra el frau fiscal.