CRÒNICA

Dos mons a banda i banda de la línia verda del metro

Des de Trinitat Nova la línia 3 viatja a l’altre extrem de la ciutat. A l’altra banda de l’estadística

A l’Institut Roger de Flor de Trinitat Nova a les deu hi ha poca gent votant. Uns jubilats busquen la papereta de Colau. La senyora pregunta a una interventora del PSC. Conversen en veu baixa, però sembla que no se’n refia. “Que no veus que hi ha la foto!”, li assenyala per convèncer-la.

Trinitat Nova és la darrera parada de la línia 3 i el darrer barri de la ciutat per renda, poc més d’un terç de la mitjana de la ciutat. Als carrers hi ha poques botigues. Alguns bars. I poca gent passejant. “El meu marit fa quatre anys que està a l’atur”, explica una dona de mitjana edat que treballa en una escola pública del districte, on assegura que la feina dels mestres és una autèntica lluita contra l’absentisme i les penúries familiars. Trinitat Nova té un dels percentatges més alts d’atur -18,6- i dels més baixos en formació superior -5,7-. La pobresa es cronifica.

L’altre col·legi electoral del barri és a l’Escola Sant Jordi. Tres meses en una petita aula infantil, alegre i molt il·luminada, amb parets atapeïdes de murals. Als carrers no s’hi veu propaganda. “La gent passa molt -diu l’Ángeles, que va amb el marit-. Hi ha molt immigrant. Aquí només hi viuen, i treballen fora”. El 2011 tot just hi va haver un 36% de participació. Va quedar primer el PSC (37,9) i segon el PP (21,2). El Juan Manuel, que habitualment no vota, creu que aquest cop sí que val la pena. “Hi ha gent més pròxima a nosaltres”, assegura.

Des de Trinitat Nova la línia 3 viatja a l’altre extrem de la ciutat. A l’altra banda de l’estadística: Pedralbes. Aquí la renda es multiplica 6,3 vegades. És migdia i a la Diagonal hi ha gent en bicicleta, amb patins o corrent. I un formigueig a la Facultat de Dret, a prop del Palau Reial. Aquí votava la infanta Cristina. Hi ha cues. Segons els interventors, sempre passa a aquesta hora, quan la gent surt de missa.

Una bona part de la cua es concentra en una mesa i una senyora es queixa que sempre passa igual. És una indignada de Pedralbes: “Votaré, però no me n’agrada cap. Menteixen”. També la xifra de participació es multiplica, 61,8 fa 4 anys. Va guanyar CiU -49%- i el PP va ser segon. Però s’albiren canvis. “He estat mirant una estona i he vist moltes paperetes de Ciutadans”, explica la Maria. Hora de dinar.