El necessari debat sobre la caça

No, la natura no necessita els caçadors. A la Terra hi ha vida des de fa 3.700 milions d’anys i sempre s’ha regulat ella mateixa

MARTA TAFALLA
MARTA TAFALLA

Dues de les ONG ecologistes més importants de l’Estat han posat la caça en el punt de mira. D’una banda, Ecologistes en Acció ha publicat un rigorós informe sobre els seus efectes nocius; de l’altra, SEO/Birdlife ha engegat un procés de debat intern per decidir la seva posició sobre aquesta activitat.

La necessitat d’un debat sobre la caça s’emmarca en la crisi ecològica que els humans estem provocant. Els nostres avantpassats caçadors-recol·lectors van caçar durant milers d’anys per supervivència, però ara la situació és ben diferent. No sols ens hem reproduït fins a superar els 7.400 milions de persones, sinó que ens hem deixat enlluernar per la creença en la nostra suposada superioritat i pels ideals d’un capitalisme embogit. Hem oblidat que la natura és una xarxa de milions d’espècies diferents que conviuen en ecosistemes compartits, i hem preferit creure que som els propietaris del planeta i que tenim el dret de dominar-lo i explotar-lo. El resultat són ecosistemes arrasats, malbaratament de recursos, elevats graus de contaminació, canvi climàtic i més de 23.000 espècies d’animals i plantes en perill d’extinció.

Per fortuna, una part creixent de la societat és conscient que el problema més greu que tenim és la nostra pèssima relació amb la natura. Tanmateix, la recerca d’una relació millor s’ha desenvolupat en dos moviments diferents, amb afinitats però també amb desacords. D’una banda, els ecologistes posen l’accent en la preservació d’espècies i ecosistemes. De l’altra, els animalistes es concentren en la defensa dels individus, de cada animal particular. En algunes qüestions treballen plegats, però en d’altres pateixen tensions. Moltes persones ens sentim membres dels dos moviments i els voldríem més propers; un apropament que ara es comença a donar sumant arguments contra la caça.

Els animals no són plagues ni molèsties, ni trofeus ni recursos econòmics, sinó els legítims habitants d’aquest planeta

Els animalistes rebutgen fermament la caça perquè significa posar fi a la vida d’un individu per plaer o per negoci. Defensen que els humans no som propietaris de la vida dels altres animals, i que matar un llop, un porc senglar, un cérvol o una perdiu implica privar de la seva vida un subjecte amb capacitats cognitives i emocionals, amb personalitat, desitjos i memòria, alhora que causa patiment a la seva família (sí, els animals salvatges també tenen família). Els ecologistes, en canvi, han estat tradicionalment més disposats a acceptar certes formes de caça regulada si no posaven en risc les espècies. Però ara veiem que cada cop més ecologistes s’afegeixen a les crítiques a la caça, denunciant que desequilibra espècies i ecosistemes.

Els caçadors es defensen dient que ells regulen les poblacions, però la realitat és que comencen caçant els depredadors, i així després tenen l’excusa per caçar els herbívors que s’han reproduït massa. I la manera com cacen causa greus desequilibris: maten els cérvols més sans i forts que podrien deixar millor descendència; maten els llops adults mentre estan educant les cries; introdueixen espècies exòtiques per caçar-les; crien animals en granges cinegètiques per caçar-los; omplen el camp de verí, ceps, llaços i paranys que maten indiscriminadament; fereixen i maten “per accident” espècies protegides; fragmenten els hàbitats amb tanques cinegètiques, i extingeixen espècies. No, la caça no regula les poblacions. I no, la natura no necessita els caçadors. A la Terra hi ha vida des de fa 3.700 milions d’anys i sempre s’ha regulat perfectament ella mateixa; els humans fa només 200.000 anys que existim i ja ens hem convertit en el pitjor dels problemes.

Ens cal comprendre que els animals no són plagues ni molèsties, ni trofeus ni recursos econòmics, sinó els legítims habitants d’aquest planeta. Si estudiem les altres espècies entendrem que cadascuna té el seu paper a la biosfera, que totes són necessàries i es necessiten les unes a les altres. Si les entenem, podrem aprendre a conviure amb elles, i també gaudir de la seva intel·ligència i la seva bellesa. Així com els humans hem d’aprendre a conviure entre cultures diferents, acceptant la pluralitat, resolent els conflictes des de l’ètica i el respecte, també hem d’aprendre a conviure amb els animals, que són els nostres parents i veïns. La riquesa de la Terra és la seva biodiversitat, i els humans som valuosos en tant que som part de la biodiversitat, no en tant que som la causa de la seva destrucció.