Reivindicant Thoreau contra la ‘fast philosophy’

¿Està la universitat domesticant la filosofia?

Aquest estiu es complirà el bicentenari del naixement de Henry David Thoreau: una bona ocasió per celebrar les idees que ens va regalar. No és sols que Thoreau sigui un dels millors filòsofs de la tradició occidental, sinó que també ens va llegar un inspirador model de com fer filosofia i de com viure una vida filosòfica. No sols ens va deixar una obra, sinó que ens va obrir un camí.

Justament, parlant de camins, una de les coses més importants que podem aprendre d’ell és que sortir a caminar cada dia és la millor manera de posar en marxa el motor de les idees filosòfiques. Thoreau no es passava les hores tancat en una biblioteca, malgrat que llegia molt; ni tampoc es quedava sol en un despatx bastint teories abstractes, emprant l’especulació per allunyar-se del món real. Caminar (així es titula un dels seus escrits més representatius) i observar amb atenció i plaer era la seva forma de viure. Coneixia bé el món natural, que sabia descriure unint l’esperit científic amb la sensibilitat poètica. Si doneu una ullada a Volar, el llibre on Antonio Casado da Rocha i José Ignacio Foronda van aplegar les seves observacions ornitològiques, veureu l’entusiasme amb què contemplava els ocells i la vida en general. Estudiava els boscos de la seva regió, sabia cultivar un hort, i també sabia observar els seus congèneres. Va crear una filosofia arrelada a la terra, nodrida d’humus, pluja i petjades d’animals fugissers. No li van caldre focs d’artifici per cridar l’atenció; n’hi havia prou amb la seva claredat mental i una escriptura senzilla per oferir un missatge poderós: la reconciliació de l’espiritualitat amb la corporalitat, dels plaers intel·lectuals amb els plaers dels sentits. Contra Plató, que considerava el cos la presó de l’ànima, Thoreau va gaudir del seu cos i de la natura. La seva filosofia no és una fugida a un altre món, sinó una celebració del planeta on vivim. Com és conegut, va escriure un dels seus millors llibres, Walden, mentre vivia en una cabana al mig del bosc.

L’actual sistema universitari, cada cop més rendit als ideals neoliberals de la productivitat, no ofereix una terra tan nutritiva per a la filosofia com els boscos de Thoreau

Una altra de les virtuts que podem aprendre de Thoreau és que es va posicionar amb lucidesa contra les injustícies de la seva època: contra l’esclavitud, el genocidi de les Primeres Nacions, la destrucció de la natura i el maltractament dels animals. Va ser un dels creadors de l’ètica ecològica i ens va deixar una de les primeres reivindicacions de la desobediència civil. Molts defensors dels drets humans i la natura han trobat inspiració i energies en les seves paraules. En un segle XXI ple d’injustícies, la seva resistència a un poder opressiu continua sent una llavor fèrtil.

És innegable que la filosofia té un deute immens amb la universitat, però també el paga amb escreix

Thoreau em sembla un fabulós model, especialment ara que la filosofia està cada cop més atrapada en les xarxes acadèmiques. És innegable que la filosofia té un deute immens amb la universitat, però també el paga amb escreix. En cap altra època de la història de la humanitat hi ha hagut tants estudiants i professionals de la filosofia com ara, i això ho devem a l’acadèmia. Però l’actual sistema universitari, cada cop més rendit als ideals neoliberals de la productivitat, no ofereix una terra tan nutritiva per a la filosofia com els boscos de Thoreau. La pressió de publicar articles altament especialitzats, i la manca de reconeixement a les tasques de divulgació al conjunt de la societat, empenyen filòsofs i filòsofes a desconnectar del món real. La pressió de publicar amb molta freqüència articles breus, i el poc valor que es concedeix als llibres madurats durant anys, castiga qui vol temps per pensar. Cada cop hi ha més acadèmics escrivint a tota velocitat articles destinats a ser llegits exclusivament pels seus companys de professió, com si els sabaters només fessin sabates per a altres sabaters. Cada cop hi ha més acadèmics obsessionats amb les vegades que són citats els seus articles, i menys filòsofs compromesos amb el seu món. ¿Està la universitat domesticant la filosofia?

Val la pena recordar que alguns dels autors més creatius de la nostra tradició, com ara Mary Wollstonecraft, Hume, Schopenhauer, Nietzsche o el mateix Thoreau, van desenvolupar les seves teories fora de l’acadèmia, i és justament per això que van poder generar filosofies lliures i salvatges. Ara més que mai necessitem recuperar aquesta llibertat. Llegir Thoreau ens ajudaria a rescatar la filosofia i la universitat de la trampa del capitalisme neoliberal i fer-les una mica més indòmites. Però si el llegiu, no ho feu tancats a la biblioteca. Sortiu a llegir-lo al camp: seieu a l’herba, al costat d’un rierol, amb els prismàtics a mà, i gaudiu.