Barça
Misc 06/11/2019

La final d’Istanbul queda massa lluny

Els problemes de l’inici de temporada fan difícil imaginar que el Barça pugui guanyar la Champions, tot i que el vestidor demana paciència i confiança

i
Martí Molina
4 min
Frenkie de Jong intenta controlar una pilota durant l’últim partit del Barça a la Champions.

BarcelonaEncara que el Barça sigui líder de grup a la Champions, l’empat contra l’Slavia el va deixar en una posició incòmoda. Ara està obligat a guanyar contra el Borussia Dortmund per assegurar-se un lloc als vuitens de final, ja que tant un empat com una derrota farien que l’equip s’ho jugués tot en l’última jornada al camp de l’Inter. Superar la fase de grups, un fet que es dona per descomptat en un equip de l’entitat del Barça, ha passat de ser un objectiu de mínims a un problema de primer ordre. I tot i que al club es respira optimisme, duels com el de dimarts a la tarda han encès novament els llums d’alarma.

Des del vestidor es demana confiança “en un equip que l’any passat va estar a punt de guanyar el triplet”. Tot i que l’inici de curs no ha sigut l’esperat, amb derrotes sonades com la del cap de setmana passat al camp del Llevant, el club reclama paciència. “Fa tres dies estàvem immersos en una ratxa de victòries i tres dies després sembla que tot s’ha torçat en un minut. Per tant, si en tres dies entres en una mala dinàmica significa que en tres dies en pots sortir”, sentenciava Ernesto Valverde. L’entrenador, en la mateixa línia que jugadors com Gerard Piqué, posava l’accent en els resultats globals. “Quan la gent espera que les coses vagin millor, hi ha aquesta mena de crítiques. Hem de tenir el cap fred. Som líders tant en Lliga com en Champions. Tot i que no estem jugant al nivell que volíem, els resultats no són tan dolents. Amb tot, evidentment, voldríem que fossin millors”, responia el central.

Tot i la plaga de lesions, els problemes en el joc col·lectiu i l’encaix de fitxatges estrella com el de Griezmann, l’entrenador es va posar la gorra resultadista: “Ens preocuparem una mica, però res més”, deia el Txingurri dimarts, traient-se de sobre les preguntes amb molta filosofia. El tècnic feia una mínima autocrítica i reconeixia que l’equip tenia marge de millora, però destacava que seguia líder i venia a dir que l’important era arribar a la part final de la temporada amb opcions. “Guanyar la Champions? Ara és difícil dir-ho... Però recordo els primers mesos de Luis Enrique, en què no jugàvem bé, i vam acabar guanyant el triplet. Demano paciència. L’equip s’esforça al màxim”, rematava Piqué.

Ara bé, amb aquest ritme sembla difícil imaginar que el Barça pugui optar a guanyar la Champions, el gran objectiu d’un club que es vana de ser el més ric del món. Des del Camp Nou se segueix fent servir el Reial Madrid com a vara de mesura, i els blancs també evidencien problemes estructurals que els fan estar un esglaó per sota respecte als altres aspirants rasos. Avui dia, equips com el City, el Liverpool, el Juventus o fins i tot el PSG semblen més capacitats per optar a l’orelluda. “Per guanyar-la ens cal millorar, jugar millor”, reconeixia el dia abans Nélson Semedo, un dels que estan rendint per sota del seu nivell habitual.

La situació que viu el Barça no estranya a bona part de l’estructura directiva i executiva de l’entitat. Ja al final de la temporada passada, sobretot després del fiasco de Liverpool, hi va haver un debat intern sobre què calia fer: si mantenir en el càrrec l’entrenador que havia guanyat les dues últimes lligues o apostar per una renovació. Alguns directius van intentar advertir Bartomeu que es corria el risc que es donés l’escenari actual, però a l’hora de prendre decisions es va imposar el criteri del president, que va confiar en un vestidor que havia guanyat vuit de les últimes onze lligues. A més, asseguren des de l’entorn del president, una de les raons que va donar Bartomeu per no fer fora Valverde era que no podia destituir un tècnic que havia guanyat títols, que tenia regularitat en els resultats i que comptava amb el suport de les primeres espases del vestidor.

Però d’això ja fa uns mesos, i els mals resultats, combinats amb les males sensacions en el joc, han fet que la posició de Valverde es debiliti. Fonts del club descarten mesures dràstiques, almenys de moment, tot i que admeten que el futur del Txingurri acabarà depenent -com sempre- dels resultats futurs i de la paciència del Camp Nou. Una paciència que, com es va demostrar el dia de l’Slavia, comença a esgotar-se.

En qualsevol cas, a nivell intern, fer fora Valverde no s’acaba de veure com una possibilitat efectiva, sinó només com una manera de protegir-se en el supòsit que el Camp Nou exigís explicacions a la llotja. Especialment si el vestidor segueix donant suport com fins ara al seu entrenador. Als despatxos nobles hi comença a haver unanimitat en el diagnòstic: no és un problema d’una única persona sinó del col·lectiu. La solució passa per una renovació, no de totes les peces, però sí d’alguns noms propis que fins ara semblaven intocables. El que passa, esclar, és que aquesta revolució -que ja s’havia debatut a l’estiu- no es va fer, i ara, a mitja temporada, tampoc es pot fer. I al mig, el futur de Leo Messi, que no està del tot definit. L’argentí té una clàusula de sortida que li permet marxar gratis a l’estiu, sempre que sigui per anar a una lliga de menor categoria. Ara per ara, el davanter no té previst fer les maletes, tot i que des de l’entorn del club asseguren que ha rebut una proposta molt suculenta de la Xina.

El Barça ha arribat a un punt sense retorn i a partir d’ara cada partit és com una final. La primera, dissabte al Camp Nou contra el Celta d’Òscar García. Un referèndum per a l’equip, l’entrenador i la directiva, que ja es van endur una primera xiulada dimarts contra l’Slavia de Praga.

stats