Apostant fort pel 2030

No acostumo a fer apostes. Però quan, el 1987, vaig començar a treballar en una empresa petita però de ràpid creixement anomenada Microsoft -fundada pel meu futur marit deu anys abans-, estava apostant pels ordinadors i la importància que tindrien en el futur. De fet, el Bill i jo crèiem que canviarien la manera de treballar de la gent, la seva manera de comunicar-se i organitzar-se la vida. Va ser una aposta encertada.

Aquest any hem fet una altra aposta. Pronostiquem que, d’aquí al 2030, la vida dels pobres millorarà més de pressa que en qualsevol altre període de 15 anys de la història de la humanitat. Centenars de milions de persones podran accedir a més aliments i tindran, a més, més bona salut i més mitjans per mantenir la seva família; és a dir, les coses que tots necessitem per viure bé.

També vull explicar-vos una altra aposta que he fet amb el Bill i que està lligada a aquesta. Estic convençuda que -a més de les noves tecnologies, el compromís dels governs i el suport de l’opinió pública- un dels principals motors del canvi als països en desenvolupament serà la millora de la situació de les dones i les nenes.

En aquests moments, les dones pateixen greus desigualtats: sistemàticament els retallen els drets i un dia rere l’altre els roben les oportunitats de progressar. O sigui que, a l’hora de crear unes societats millors, només comptem amb la meitat dels nostres recursos col·lectius.

Sabem, per exemple, que les dones inverteixen en la família molts més diners que no pas els homes -10 vegades més-, però també sabem que no guanyen els mateixos diners ni de lluny. Això vol dir que les persones que més poden contribuir a construir el futur són les que disposen de menys poder i influència per fer-ho.

Crec, doncs, que és molt senzill: si el 2030 es pot demostrar que les dones i les nenes tenen més bona salut, estan més capacitades per prendre decisions importants per a elles i les seves famílies, i estan més preparades per aprofitar les oportunitats econòmiques, el Bill i jo haurem guanyat l’aposta. Si la situació de les dones no ha millorat, tothom hi sortirà perdent.

Les dones estan preparades i capacitades per al lideratge; a nosaltres ens toca donar-los l’oportunitat de fer-ho. Vet aquí tres maneres d’ajudar-les que avui mateix ja podem començar a posar en pràctica.

L’agricultura. Encara que el 70% dels africans es dediquin a treballar la terra per guanyar-se la vida, en tot el continent hi ha una malnutrició galopant, fins al punt que els països africans arriben a importar cada any aliments per valor de 50.000 milions de dòlars. Són nombrosos els motius que expliquen aquesta deplorable situació: un de molt important és que, tot i que les dones s’encarreguen de més de la meitat de les tasques agrícoles, no són igual de productives que els homes. Tenen menys capital per comprar llavors enriquides i fertilitzants, i disposen de menys oportunitats per formar-se; a més, com que normalment els homes no volen treballar per a elles, els resulta més difícil contractar mà d’obra suplementària per a la collita.

Si volem que el món desenvolupi plenament el seu potencial, l’agricultura africana ha d’esdevenir molt més productiva, i això només serà realitat quan prioritzem les necessitats específiques dels centenars de milions de dones que es dediquen a l’agricultura.

Les oportunitats econòmiques. Els telèfons mòbils posen a l’abast de gent de tot el món una sèrie de serveis financers: ofereixen a 2.500 milions de persones que no tenen compte bancari la possibilitat de dipositar i enviar diners d’una manera segura i barata. A més, en connectar les famílies a l’economia formal, els mòbils poden ajudar a trencar el cercle viciós de la pobresa.

Així doncs, les possibilitats econòmiques que els telèfons mòbils ofereixen a les dones són especialment rellevants. Sabem que, quan les dones disposen de recursos, els inverteixen en un futur millor per a elles i les seves famílies. Per això és tan important que tinguin el mateix accés a aquestes eines que els homes: més mòbils en mans de més dones es tradueixen en més oportunitats d’invertir en un món més saludable i pròsper per a tothom.

L’educació. Hi ha una dada estadística que em treu de polleguera: els fills de mares que saben llegir tenen el doble de possibilitats de viure més de 5 anys que els nascuts de mares que no en saben. Tots els estudis han demostrat que hi ha uns vincles ferris entre l’educació d’una nena i la salut i prosperitat de què es beneficiarà en el futur. Les nenes que van a l’escola estan més capacitades per exercir el poder de decisió i disposaran de més oportunitats econòmiques al llarg de la vida.

Per tots aquests motius, fomentar l’accés de les nenes a l’educació ha de ser una de les pedres angulars dels plans de desenvolupament que es dissenyin a escala mundial. Avançar és possible, i ho sabem perquè ja hem fet grans passos endavant: actualment el nombre de nenes inscrites a primària és gairebé el mateix que el de nens. Però les noies encara van al darrere pel que fa a secundària i, a més, no podem estar segurs que totes les alumnes de primària hi aprenen el que necessiten. Es perd un potencial incalculable, però és un potencial que podrem aprofitar si lluitem perquè hi hagi més nenes amb una educació de qualitat.

El que acabo d’explicar són només tres exemples que demostren que les dones, un cop capacitades, poden treballar en primera línia per crear un futur millor, i que és a les nostres mans aconseguir que la situació dels pobres millori a una velocitat mai vista. Però si ara no assumim la responsabilitat de posar fi a les grans desigualtats de gènere que veiem a tot arreu, els avenços s’estancaran i perdrem l’oportunitat d’aconseguir un autèntic canvi.

No acostumo a fer apostes, però l’aposta que durant els pròxims 15 anys la vida dels pobres millorarà espectacularment a tot el món es pot guanyar, i això és el que creiem el Bill i jo, sobretot si donem a les dones l’oportunitat de liderar el progrés.