16/11/2011

Castració en directe

2 min

Ni Veterinaris ni Frank de la Jungla. La castració més impactant que he vist mai va ser diumenge a la nit a Òpera en texans. Ramon Gener va arrencar el programa dedicat als castrati amb l'amputació de testicles d'en Patufet davant de les càmeres. En Patufet, tranquils, és un petit poni. Tot i la discreció de la càmera i la bona feina del veterinari, va fer mal. Però va ser una potentíssima manera de començar: tot el que vam veure després sobre els castrati ens va quedar perfectament contextualitzat.

A Itàlia en un segle es van arribar a castrar mig milió de nens. Causaven autèntica fascinació. Eren com les actuals estrelles de la música i a més no tenien el perill complementari de fecundar les dames que quedaven rendides a la seva sensualitat. Per contra eren capriciosos i dictadors. Lògic. Si van haver de passar amb molt més dolor pel que vam veure que li feien al pobre Patufet, mereixien cobrar-s'ho així i més.

Tot i la impossibilitat d'escoltar la veu d'un autèntic castrati (aleshores era impossible enregistrar res) Ramon Gener va aconseguir que imaginéssim com eren aquestes veus extasiants. Amb l'ajuda d'un contratenor, Jordi Domènech, va exemplificar-nos les diferències entre la veu de falset i la veu de pit. Divertidíssims els experiments al carrer amb tot d'homes intentant cantar com Alicia Keys o Aselin Debison per demostrar que no és tan fàcil aconseguir el to. La testosterona no enganya. O sí. Van fer-nos endevinar si el que sentíem ho cantava un nen, una dona o un home.

Magnífic joc pedagògic constant en què tot i que el so és sempre el factor essencial no s'oblida mai el valor de la imatge. Tant, que Ramon Gener s'ha convertit en el primer presentador de televisió a qui hem pogut veure gola endins. Les seves cordes vocals tensant-se balbucejant el Lascia ch'io pianga. En definitiva, extraordinària nit dedicada als castrati. Ho van explicar de collons.

stats