23/11/2011

L'ocell alegre del Sardà

2 min

El convidat de dilluns amb Xavier Sardà va fer rècord d'audiència de la temporada: 887.000 espectadors. No ha estat (per mi) el millor programa de l'Om però, sens dubte, Sardà sap crear expectatives i va ser un amfitrió dels esforçats. El periodista va ensenyar la finca on s'ha muntat el seu món fet a mida, una mena de mini-Neverland. Divaga entre el nen consentit i l'avi hiperactiu. Però no sap deixar de ser showman. El convidat d'abans-d'ahir va ser una edició amb alguna cosa d'artificial, en què Sardà se sentia amb més necessitat de crear espectacle que no de deixar-se conèixer. O, en tot cas, de no abaixar mai la guàrdia. Són aquests mediàtics, com Mikimoto, que després de desgastar-se davant la pantalla ara exhibeixen el seu "repòs del guerrer". Reflexionen com si estiguessin de tornada de tot, amb sentències a l'estil de Bruce Lee: "L'ocell no canta perquè està alegre. Està alegre perquè canta", resumia Sardà. La frase semblava una contrasenya que fes obrir la porta secreta camuflada en una llibreria.

Sardà sap guanyar-se la simpatia de l'audiència jugant amb els seus trenets, preparant una partideta de minigolf al jardí o fent-se lligar el pitet de la calçotada. A més, té aquesta tendència a enfotre-se'n, burleta, dels altres: "¿A casa teva tots sou com tu?", li preguntava a l'Om.

La calçotada familiar, la posada en escena de la tocada de trompeta matinal, convocar Carlos Latre a dinar o la falsa sorpresa a l'Om amagant el seu imitador darrere d'una porta (oh, quina casualitat, anaven vestits igual)... acabes tenint la sensació que per fer aquest programa tothom va anar de bòlit.

El millor, el breu interrogatori a la minyona. No és la primera vegada que ho veiem a El convidat. Són els que retraten millor els protagonistes. "Ja m'espera per l'entrepà del matí", deia ella. En les disquisicions que explicava que tenien per triar el farcit ens va semblar intuir el Sardà més autèntic. Esperem, ben aviat, Les minyones dels famosos.

stats