27/11/2019

Les disculpes d’Arguiñano

2 min

Dimarts al migdia el cuiner Karlos Arguiñano apareixia al programa de cuina que fa per a Antena 3 i, compungit, demanava disculpes a l’audiència: “Ayer entré en 'El hormiguero' por teléfono y conté un chiste que jamás tuve que contar. Quiero pedir perdón a todo el mundo. Estoy pasando un mal día. Me colé. Fueron quince segundos que me han destrozado”. Arguiñano, la nit anterior, va cometre la gravíssima errada d’explicar un acudit on banalitzava una violació. No cal explicar-lo, però de la manera amb què feia humor sobre l’agressió sexual ho convertia en un fet còmic i intranscendent. A sobre, els tres homes que hi havia al plató –Pablo Motos, Ricardo Darín i el seu fill El Chino Darín– van riure amb la broma. I per acabar-ho d’arrodonir, Arguiñano va explicar aquest acudit just en el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Contra les Dones. L’escena, per tant, va ser triplement lamentable.

Si bé malauradament els acudits masclistes es continuen explicant, rient i aplaudint, com va quedar demostrat dilluns a El hormiguero, les conseqüències són unes altres: obliguen a una disculpa posterior de qui l’ha explicat. Només ho ha fet Arguiñano. Pablo Motos, com sempre, se n’ha rentat les mans. Tampoc ens sorprendrem ara del que passa en un programa tradicionalment masclista.

Però les disculpes posteriors d’Arguiñano posen en evidència que els temps canvien i que existeix una pressió social que reprova aquest tipus d’actitud. Sortiran els de sempre a dir allò del “ja no es pot fer humor de res”, cosa que tampoc és veritat. Cadascú és lliure de fer els acudits que vulgui, però també n’haurà d’assumir les conseqüències. Hi va haver un temps en què, amb absoluta fatxenderia, es feien acudits sobre persones amb discapacitats, acudits racistes, acudits homòfobs i masclistes. Hi va haver un temps on l’èxit d’audiència se l’emportaven Martes y Trece fent un esquetx sobre una dona que plorava ridículament per telèfon lamentant que el seu marit la pegava. El gag forma part d’una època, però als seus protagonistes ara els cau la cara de vergonya quan els en parlen.

El programa APM? de TV3 fa anys que pregunta als seus entrevistats si la televisió és cultura. I evidentment que sí que ho és. Perquè, entre moltes altres raons, s’acaba convertint en un mirall que reflecteix el tarannà d’un país. L’humor, imprescindible en una societat saludable, és part de l’entramat cultural. Allò que fa riure una societat també la retrata. Només hem recorregut una part del camí. Els acudits masclistes hi continuen sent perquè és el llast que arrosseguem d’una societat retrògrada. Però les disculpes, com a mínim, ens fan notar que la situació millora. Arribarà un dia, però, que haurem avançat tant que amb les disculpes no n’hi haurà prou i que un acudit que banalitzi una violació no farà riure ningú i provocarà que et fotin al carrer immediatament.

stats