17/11/2011

No espatllem el món

2 min

"Som un programa que no arregla el món, però tampoc l'espatlla". Bona frase d'Andreu Buenafuente en la segona part de la seva conversa amb Eduard Punset al Com va la vida. En aquesta segona edició Punset continua provocant escenes divertides. Va comptar la quantitat de filles que tenia com qui repassa una suma, va maltractar el diccionari de català i va barrejar tres idiomes hàbilment: "Alemanya va tindre l'Holocausto. I això és forever". També gastava una ironia molt fina sense pretensions de fer riure: "Quan comparo les emocions de les meves filles amb les de la meva gossa no hi veig gaire diferència", deia.

En el duet Punset-Buenafuente hi ha un factor determinant en l'èxit de la seva relació: Punset somreia però mai reia amb les gràcies de l'humorista. Quan Buenafuente feia algun apunt divertit sobre la conversa o referint-se a les explicacions de l'economista, provocava reacció en el públic del plató i a l'audiència de casa. En canvi, Punset quedava en un curiós standby que allargava encara més la situació còmica. El deu haver entès?, ens preguntàvem íntimament.

Igual que la setmana passada, el diàleg era més aviat insubstancial, sobretot cap al final, perquè Punset ja semblava una mica tip de fer treballar el cervell. És com si se li hagués fet una mica llarg. "Sabies que amb la crisi la gent se separa menys?", li comentava l'Andreu. I Punset responia: "És millor estar content que tragar un fármaco". I au, a un altre tema. Buenafuente li recordava: "Ja saps que en temps de crisi el que primer es considera prescindible és la cultura, la investigació..." I l'altre responia: "I don't know". I es quedava tan tranquil.

Dues edicions han estat suficients. I no sé si hi ha gaires personatges que puguin donar més recorregut a aquest espai. L'excepcionalitat del programa ha contribuït al seu valor. La vida no hem aclarit com va. Però si encara se'n poden fer, de programes com aquest, vol dir que la tele tampoc va tan malament.

stats