CRÍTICA DE TV

El clatell del Tsunami Democràtic

Hauria estat bé veure que hi havia voluntat d’incisió periodística en l'entrevista i desig de saber

Diumenge al vespre el 30 minuts emetia Dies de Tsunami: veus de protesta, en què prometien a l’audiència descobrir les interioritats d’aquesta plataforma anònima que organitza i gestiona les mobilitzacions independentistes. Al Telenotícies ens anunciaven que veuríem una entrevista cara a cara amb els responsables de Tsunami Democràtic. Després, però, vam veure que qui estava cara a cara amb els misteriosos personatges era Carles Solà, el director del 30 minuts. Per als espectadors, l’entrevista es convertia en un cara-clatell en què només vèiem els protagonistes d’esquena i amb la veu doblada, de tal manera que l’efecte televisiu era una mica estrany. A Carles Solà el vèiem com anava fent que sí amb el cap, com si estigués d’acord en tot. El plantejament de no incloure en el muntatge les preguntes de Carles Solà i deixar només les explicacions de Tsunami convertien l’entrevista en un comunicat. Vam trobar a faltar les preguntes (i repreguntes) del periodista per entendre fins a quin punt se’ls demanava explicacions o es limitava a deixar-los emetre un discurs estudiat. Es van trobar a faltar preguntes del tipus “Qui mana en aquesta plataforma?” o, sobretot, “Com es finança?” Ja sabem que, després, respondran el que voldran o el que podran, però hauria estat bé veure que hi havia voluntat d’incisió periodística i desig de saber i no pas un cert tracte de deferència. 

El reportatge ens va mostrar un fet inaudit: les imatges de l’autopista al Pertús just en el moment del tall, ensenyant com es produïa tot l’operatiu. Les càmeres del 30 minuts ho van viure en directe plantades a la mitjana de la carretera, evidenciant un coneixement previ del que passaria. Després, en el procés de mostrar el dispositiu de muntatge de l’escenari i la barricada, el reportatge pixelava les cares d’alguns participants. Per què? ¿En quantes manifestacions es pixelen els rostres dels assistents? Si, evidentment, no són terroristes sinó persones exercint el seu dret a protesta, ¿el 30 minuts ha d’actuar com si ho fossin?

En el reportatge es va voler buscar l’origen del concepte tsunami democràtic i es va assenyalar en el judici al Procés. Un terme que va utilitzar Jordi Cuixart explicant a l’acusació els continguts d’uns correus electrònics en què feia servir la paraula. Va semblar una recerca poc acurada. A TV3 mateix, al programa Els matins del 6 d’octubre, van trobar una referència anterior: el 9 de novembre del 2014, David Fernàndez, quan encara era diputat de la CUP, va parlar de tsunami democràtic davant dels micròfons de diferents mitjans de comunicació. 

El 30 minuts va recrear-se en el misteri de Tsunami Democràtic i va aconseguir dues posades en escena interessants per acostar-s’hi. Però el cert és que, un cop acabat el reportatge, no podem dir que sabéssim més coses de la plataforma que abans. Com a molt, vam veure el clatell a dues persones que tampoc vam saber quin rol jugaven ni quin lloc ocupaven en l’estructura jeràrquica.