CRÍTICA TV

El cop d’efecte de Ricard Ustrell

Ustrell va deixar parlar Evo Morales però també el va saber collar amb bon to

Dijous a la nit tornava el Quatre gats a TV3, l’espai d’entrevistes de Ricard Ustrell. En aquesta ocasió, el programa demostrava una ambició i una rapidesa de reflexos en entrevistar qui és, sens dubte, un dels personatges de més actualitat a nivell internacional en les darreres setmanes. Un mèrit i un cop d’efecte periodístic que s’agraeix que de tant en tant es produeixi a TV3. L’equip de Ricard Ustrell es va desplaçar a Bolívia i Mèxic per entendre què és el que ha passat amb el president exiliat Evo Morales, el govern del seu país i la situació del poble bolivià.

El programa, com sol ser habitual, tenia un plantejament calcat al Salvados. Aquesta vegada potser més i tot que les anteriors. Per començar, imatges dels ciutadans de Bolívia per entendre quin és el pols del carrer i en quines circumstàncies viu la gent. Després entrevista a un periodista especialitzat, Javier Lafuente, per proporcionar a l’audiència el context informatiu necessari per comprendre el conflicte polític. I, a continuació, l’entrevista al president (o expresident, depèn de com es miri) Evo Morales a Mèxic. Ustrell li va fer una bona entrevista. El va deixar parlar però també el va saber collar amb bon to. Hi va haver dos moments destacables. El primer, quan li pregunta per l’autenticitat del vídeo viral en què se sent una conversa telefònica d’Evo Morales exigint que es bloquegi la capital de La Paz perquè no hi entrin productes alimentaris. Encertadament, el programa insereix l’arxiu sonor perquè puguem apreciar les característiques del document. La reacció d’Evo Morales és d’una gran incomoditat. L’expressió del seu rostre li canvia i divaga en els arguments. Quan Ustrell insisteix, insinua sense convicció que es tracta d’un muntatge però tampoc ho aclareix gens, de tal manera que el personatge queda en entredit.

Al final de l’entrevista, Ustrell li fa una pregunta hipotètica per buscar alguns paral·lelismes amb la situació entre Catalunya i Espanya, preguntant-li si ell acceptaria un referèndum en cas que alguna autonomia es volgués independitzar. Morales s’hi nega amb rotunditat. A continuació, la conversa política entre dues noies bolivianes amb posicions confrontades ens torna a remetre, simbòlicament, als cara a cara que hem vist aquí múltiples vegades posant la independència a debat. On rau el punt de connexió? En el debat sobre els valors democràtics. Si bé la naturalesa política del conflicte a Bolívia i a Espanya no té res a veure, la discussió de fons, la polèmica, té paral·lelismes perquè el que es posa en qüestió són els límits de la democràcia, el dret de vot i el dret de protesta, la voluntat del poble de ser escoltat i la repressió policial i militar per imposar unes determinades circumstàncies polítiques en nom de la pau. En alguns moments era inevitable seguir el programa fent una doble lectura en clau autòctona. A vegades, agafar distància dels fets és útil per posar a prova els arguments.