Ametllers florits

Cada any, a començaments de febrer, quan els ametllers floreixen, parents i amics de Joan Maragall es reuneixen al cementiri de Sant Gervasi, prop de la tomba del poeta, per recordar-lo, llegir poemes i cantar. És un homenatge senzill a un poeta a qui agradaven les coses senzilles. Maragall va escriure quatre poemes, si no estic equivocat, dedicats als ametllers florits. Un, titulat 'L’ametller', és una salutació a l’arbre florit. Al tercer vers li diu: “Déu te guard, bandera blanca”... És la salutació. Maragall veu l’ametller com la bandera blanca de la pau que s’anuncia. I continua: “No ets encara el millor temps / pro en tens tota l’alegria”. L’ametller florit és l’anunci de la primavera, tot i que encara haurem de passar freds i suportar ventades.

Els altres tres poemes dedicats als ametllers, Maragall els reuneix sota un sol títol, 'Els ametllers', i ens els presenta com a fulls de dietari. Són de l’any 1901 i cada poema porta la data de la seva escriptura. El primer, 23 de gener; el segon, 6 de febrer; i el tercer, 15 de febrer. Són notes escrites seguint la impressió del moment. En el primer, el del 23 de gener, diu que els ametllers “semblaven esfereïts / de sentir-se tan florits / tots sols entre les boirines”. En el segon, el del 6 de febrer, els veu valents, afrontant les ventades i les neus. I els veu innocents d’haver florit abans de temps. I creu que la primavera, plorant, “amb la pluja els beneeix”. I en el tercer, el del 15 de febrer, allò temut ha succeït. Ha nevat damunt les seves flors. Però el sol ha fos la neu lleugera i les flors rosades dels ametllers han acabat resplendint sobre la neu. Són poemes senzills, com he dit, simples pinzellades, notes del natural, com en deien els pintors de l’època. Són poemes bonhomiosos.

Aquest diumenge, dia 10 de febrer, al cementiri de Sant Gervasi, a les 12 del migdia, tindrà lloc aquesta festa maragalliana anual. Jo hi aniré a llegir un poemet que he escrit especialment per a l’ocasió. Mai no n’havia fet cap, de dedicat als ametllers florits. Suposo que perquè pensava que el tema ja l’havia tocat, amb la seva gràcia, Maragall. Però ho he fet, com a homenatge al poeta.

Aquests dies, al nostre país, a part de florir els ametllers també ha florit altre cop la indignació. Dimarts, si no ho tornen a canviar, començarà aquesta farsa diguem-ne judicial en què seran aparentment jutjats i segur que condemnats els nostres polítics presos i els popularment anomenats dos Jordis. Suposo que la sentència ja està redactada i que les senyories només l’hauran de firmar. És així com funciona la justícia espanyola, una justícia heretada del franquisme, una justícia del tot feixista. Però Espanya és com és i molts ciutadans espanyols n’estan orgullosos. I què farem els pobres catalans, sinó indignar-nos? Però no n’hi ha prou, és clar. Patirem les vexacions dels imputats, com si les rebéssim nosaltres, perquè, de fet, les rebem nosaltres. Més enllà dels partits, de les idees que pugui tenir cadascú, més a la dreta o més a l’esquerra, els acusats ens representen, perquè són els nostres escollits. I encara que alguns no ens agradin gaire o gens com a representants, ho són, perquè aquest és el joc democràtic que regeix les nostres vides. Ja se sap que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics.

Però aquest judici, a part de ser una farsa esperpèntica, té una peculiaritat especial, serà televisat íntegrament en nom de la transparència. La pregunta és: íntegrament? La televisió és un mitjà mistificador que construeix la seva pròpia veritat. Això que ara en diuen el relat. Doncs bé, els realitzadors, prèviament adoctrinats, construiran el relat desitjat del judici. Quan els fiscals facin la llista dels crims dels acusats, aquests seran filmats en primers plans, per tal de posar un rostre a la delinqüència. Quan parlin els imputats, segurament faran plans generals i distrauran el personal amb les volutes que decoren la sala o amb la blonda de les punyetes dels jutges. Això si no diuen “Tornem d'aquí 7 minuts” i passen a la publicitat automobilística o a la dels detergents o a la dels tractaments de la tos productiva. O a la dels productes miraculosos de Casa Tarradellas, per donar peixet. Poden fer el que vulguin. Ens poden fer creure el que vulguin. Però això no és retransmetre el judici, això és falsejar-lo, com n’han falsejat tota la instrucció.

M’ho espero tot. Però sempre podem anar a passejar i contemplar els ametllers, que, com cada any, tornen a florir.