Barça

El joc de l’acumulació: les claus de prèvia de l’Slavia-Barça

L’energia i la mobilitat dels txecs pot ser un perill si els blaugranes no troben un ritme ordenat

Si es busquen patrons estables, no és senzill analitzar el joc de l’Slavia de Praga, el pròxim rival del Barça a la Champions (21h). Ja no tant per esquema (ha jugat amb un punta i amb dos, amb un mig del camp en 2-1 i en 3-1, amb un pivot més fix o amb doble pivot…), com per idea. La principal característica del futbol dels txecs és la seva energia, el seu dinamisme, el coratge amb què ho executen tot. Van a totes i volen anar sense por als riscos. Salvant les distàncies, és una mena de proposta influenciada, potser, per l’efecte que va tenir l’Ajax la temporada passada: molt d’esforç en les ajudes defensives, màxim risc a camp contrari i una gran solidaritat per ajuntar una proposta col·lectiva caòtica però prou efectiva. Després de dues jornades, han competit molt bé contra l’Inter i el Dortmund i asseguren complicacions contra el Barça.

Atac concentrat o atac dispers

Tot i que no renuncia a sortir jugant i ho pot fer amb l’ajuda entre centrals d’un dels pivots (Soucek), l’Slavia repeteix sovint la passada llarga des del darrere. És un dels equips d’Europa que més percentatge de joc directe té (15%) tenint en compte que no té altes dosis de possessió.

Hi insistirà contra el Barça, tot i que el que el farà més incòmode per als de Valverde serà la capacitat que té de ser aparentment desordenat i vertical. L’Slavia condensa sovint molts efectius a prop de la pilota, una maniobra que té un efecte estressant en la defensa del rival, que també es veu obligada a acumular-hi ajudes i desestructurar-se. L’objectiu dels txecs és sortir d’allà i percudir per l’altre sector, que queda desprotegit.

Tenen un bon joc de banda a banda i, de fet, passen ben poc pel carril central més enllà d’activar-lo per canviar l'orientació. Dels dos costat, ataquen més per l’esquerra per potenciar Olayinka. Sigui com sigui, tenen clar que l'atac s'ha de finalitzar i hi sumen tants efectius com faci falta.

Fruit d’aquesta incorporació de tants homes (implica a pràcticament tots els futbolistes en la fase ofensiva), té una forta pressió postpèrdua que l’ajuda a recuperar en zones sensibles. Si ho fa, compte amb la transició ofensiva que és capaç de traçar en última línia. L’Inter va ser qui més ho va patir.

Molta fe en la recuperació

Com dèiem, l’Slavia assumeix riscos defensivament i, després d’un bon atac a camp contrari, s’hi queda i pressiona per evitar que al rival contraataqui. L’equip detecta bé quin és el jugador pròxim a pilota i quines poden ser les principals vies de sortida de l’adversari. Les ofega (se situa per davant, acceptant el risc de ser superat) i busca la recuperació.

És un dels equips de la Champions que més pilotes intercepta per partit (13,5) i el quart que juga més temps al terç contrari (35%). Però, a diferència del que passa sovint amb els equips que prefereixen pressionar lluny de la pròpia porteria, també sap allargar la seva fase defensiva quan el primer pla no funciona i ha de reestructurar-se a camp propi.

Aquí manté la idea de bloquejar els principals receptors amb vigilàncies per davant de l'adversari i una ferma disposició a saltar sobre qui aparegui al peu. És flexible per reequilibrar la línia, amb fusions dels pivots per compensar la sortida de zona d’algun central. Els homes d’atac també són solidaris en les ajudes als laterals i repleguen tants metres com calgui. Sobretot si es posés per davant del marcador, és un equip que, de la mateixa manera que atacava amb tota l’estructura, pot defensar amb els 10 jugadors a la frontal de l’àrea.

Trobar un ritme ordenat dins del caos

L’Slavia és un equip que corre molt i que et vol fer córrer amb ell. Té 8 futbolistes que recorren més de 10 quilòmetres per partit, mentre el Barça només té a De Jong i Arthur en aquestes xifres. Els dos semblen peces fonamentals per aportar estabilitat a un escenari que busca el caos. Per la ferocitat de la pressió i l’angoixa a camp contrari que vol provocar l’Slavia, Busquets també sembla un fix per al mig del camp. El cor del joc blaugrana tindrà la missió de trobar un ritme equilibrat, que ni adormi el partit ni el precipiti. No serà senzill no deixar-se endur pel joc de l’Slavia, però, venint d’Ipurua, les sensacions són positives per dominar el rival i fer-se el partit a mida. Si el Barça ho aconsegueix, Griezmann i Suárez se’n beneficiaran.