La sortida per Hummels i l'olfacte d'Alcácer: les claus de la prèvia del Dortmund-Barça

BarcelonaL'escenari per estrenar la Champions és atractiu per al Barça. Ho és pel color i la sonoritat del Signal Iduna Park i ho és, també, per la dimensió del rival. El Borussia Dortmund no arrenca la competició europea amb el cartell de favorit però és prou bon equip per posar en dificultats l'equip d'Ernesto Valverde. És dinàmic, és ofensiu, és competitiu. I té, sobretot, aquestes armes que poden complicar-li la vida al Barça a territori alemany.

La mirada de Hummels

A l'equip de Lucien Favre li agrada portar la iniciativa. Construït des d'un 4-2-3-1, el Dortmund és un equip que se sent còmode amb pilota i que intenta sortir jugant sempre que pot. S'organitza bé des del darrere, mou els pivots per trobar situacions clares de progressió (si cal, fent estructura de tres al darrere) i mira de provocar el seu escenari ideal: que sigui Mats Hummels qui avanci en conducció. La capacitat de veure passades de l'ex del Bayern és excel·lent. Té una connexió directa i rasa amb els puntes que és letal, perquè supera diverses línies amb una acció ràpida. Però també pren riscos que el Barça podria aprofitar si té un bon to en la primera pressió i pot interceptar aquesta passada.

L'altra situació idònia per al Dortmund neix del mateix sector esquerre. Després d'un exercici d'atracció en aquell costat, Hummels canvia l'orientació i activa Jadon Sancho, aparentment desconnectat del joc a la banda contrària.

El tàndem Jadon-Alcácer

L'exextrem del City és un dels principals focus de desequilibri del conjunt alemany. Desborda bé des del regat i en carrera, però l'acció que millor fa és la centrada abans d'arribar a línia de fons. Aquesta pilota que aconsegueix posar entre defensa i porter és molt difícil de defensar i afavoreix les virtuts de Paco Alcácer en el remat. El de Torrent pot atacar porteria i finalitzar a primer contacte, com li agrada.

A Alcácer s'hi suma gairebé sempre Marco Reus, que es reparteix amb l'exblaugrana el primer pal o el punt de penal, i Julian Brandt, que espera des de la frontal de l'àrea al possible refús o passada enrere. Si s'ha desplegat bé, acompanya la resta de l'estructura per poder ofegar el rival allà. Tenint en compte els problemes que ha tingut el Barça per mantenir l'ordre defensiu en accions a l'àrea, amb problemes entre Piqué i Semedo per controlar el segon pal o entre Piqué i Lenglet per mantenir una distància adequada entre ells, el Dortmund generarà problemes.

Oportunitats per córrer

El partit contra el València va deixar unes sensacions estranyes de l'equip en transició, en què les recepcions de Rodrigo Moreno a l'esquena dels migcampistes van ser una amenaça constant. El paper de Marco Reus i Julian Brandt en aquestes primeres combinacions després de recuperació seran determinants. Al Barça no li convé que el partit es trenqui, perquè això afavoriria les cavalcades alemanyes. Busquets, De Jong, Arthur, Rakitic o Arturo Vidal hauran de seleccionar molt bé quan i com salten per no descuidar els espais a la seva esquena.