HOLA BONA TARDA

El bolígraf de Carme Forcadell

Veu la seva condemna i la de la resta de presos polítics com “un pas de gegant cap a la llibertat”

“Senyories, oblidem-nos d’aquest temps de núvols passatgers”, li diu Agustín Zamarrón, el president de la mesa d’edat del Congrés espanyol a la diputada Marta Rosique d’ERC, després que ella recordi els noms dels polítics inhabilitats pel Suprem. El dia abans, quan arribo a la presó de Mas d’Enric, un estol d’ocells enfila cap al sud en forma de V perfecta. La naturalesa és plena de símbols però jo sobretot comprovo si tinc a mà el carnet d’identitat. Quan m’acosto a l’edifici veig un temps de núvols permanents.

Cada dia, quan es desperta i veu la llitera de dalt, recorda que és a la presó. Aquesta és la primera imatge de la qual em parla la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en presó provisional des del 23 de març del 2018 i condemnada el 14 d’octubre a 11 anys i mig. Es troba bé físicament perquè fa esport, a més de ioga i meditació. No li cal prendre pastilles per dormir ni per l’ansietat, que són comuns a la presó. A més a més, ha revolucionat el mòdul de dones. La resta de preses, un cop descartats els delictes, tenen clar que està tancada per les seves idees. Els dona consells. De tot, menys de nòvios. En això no s’hi fica. M’imagino les converses. Cada setmana es fa una reunió amb diferents comissions per millorar la situació dins el centre. Va aconseguir que hi hagués assecadors de cabell perquè ho va demanar. “No és difícil aconseguir-ho, però si ningú no ho demana, no s’hi cau”. Així que el seu temps tancada consisteix en caure en les necessitats que hi ha en la reclusió i que no es tenen en compte. També ha maldat per incloure treballadores a la cuina i a la cafeteria. Abans només hi havia homes. “Això serveix perquè els homes s’acostumin a treballar amb dones, que a més a més els donen ordres”. Recorre al món dels castells per explicar els beneficis de la igualtat. “Quan hi van entrar les dones, es va obrir un món nou de possibilitats en les torres humanes”. No m’estranya que la Carme Forcadell faci política dins la presó. El que em pregunto és per què es poden canviar tantes dinàmiques i no es canvien. Per què no s’hi cau abans. La Dolors Bassa també em va explicar que a Puig de les Basses, quan ella hi va arribar, va aconseguir que les dones tinguessin una hora més de piscina. La raó de tenir menys temps que els homes era que elles són minoria. Les raons de pes s’han de capgirar a dins i a fora.

Carme Forcadell està convençuda que la desobediència és el que ha fet avançar el món. És rotundament contrària a la violència “per convicció i per estratègia”. L’obstinació en el delicte de rebel·lió era perquè “la violència saben com atacar-la”. Per això la no-violència és el camí. Considera que la seva condemna, la seva presó, com la de la resta de presos polítics, és “un pas gegant cap a la llibertat”. Però qui li ho hauria dit aquell 2012, quan va començar la seva presidència a l’ANC. El que més troba a faltar és la família. La seva mare té 91 anys i la visita cada quinze dies. Parlem de Xerta, del delta de l’Ebre i de la Terra Alta. Estem d’acord. A nosaltres, busqueu-nos al sud.

L’any passat, per Nadal, la Carme va regalar a totes les preses un bolígraf lila. Quan va entrar a la presó escrivia amb aquest color de tinta i les preses li van preguntar per què. Els va explicar que la vida s’havia d’escriure amb el color del feminisme. També els va regalar unes serpentines. Per Cap d’Any les van llançar per la finestra. Al matí, quan les van veure, el va fer la sensació que ho havien celebrat. Una mica.

Aquest Nadal, em diu, farà el mateix.