Publicitat
Publicitat

Mossul: última fase de la desintegració de l’Iraq?

La doble ofensiva de la coalició que lidera el Pentàgon també té en el seu punt de mira la ciutat siriana de Raqqa

Barack Obama tanca el seu mandat incomplint una promesa més: enviant noves tropes a l’Iraq sota el pretext d’alliberar Mossul -ahir s’hi va confirmar la mort del primer soldat nord-americà-, que des del 2014 està ocupada per l’Estat Islàmic (EI). La retransmissió televisiva de l’atac a la ciutat iraquiana contrasta amb el bombardeig silenciat sobre el Iemen. I queden dues preguntes en l’aire. Primera: si els Estats Units van permetre que una petita banda armada sense ni tan sols un avió ocupés milers de quilòmetres del país que era la seva colònia des del 2003, i durant dos anys no van intentar alliberar-la, per què ara? I segona: el 1991, durant només sis setmanes, Bush pare va destruir gairebé tot l’Iraq. Per què Obama parla de “mesos” per alliberar una ciutat?

Com es va veure en les altres agressions militars contra l’Iraq, la veritat és la primera víctima de la guerra. Quin és l’objectiu real d’aquests atacs?

L'Iraq i Síria poden donar lloc a miniestats controlables de perfil etnoreligiós

Mossul ( unificador en àrab), la mil·lenària urbs cristiano-assíria, és rica en recursos hidràulics i petrolífers, i ha estat i és un corredor comercial vital que connecta el país amb Síria i Turquia. L’actual atac militar a Mossul dirigit pels EUA i per una vintena dels seus aliats pretén recuperar l’avantatge militar que la coalició ha perdut a Síria, sobretot després que Rússia anunciés la instal·lació de míssils S-300 prop de Damasc i d’una base militar a la ciutat costanera de Jableh. De passada, permet la fugida organitzada dels jihadistes de l’Iraq a Síria, on han estat delmats pels bombardejos russos sobre Alep. Des d’allà es repartiran per diferents punts del país per continuar una llarga guerra de desgast ideada per Obama, que, negant-se a derrocar Al-Assad, va convertir Síria en un parany de desgast per a Rússia, l’Iran, Hezbol·lah i Turquia. L’“ajuda humanitària” reclamada per Obama per a la ciutat d’Alep (mentrestant, els EUA i l’Aràbia Saudita han provocat al Iemen la crisi humanitària més gran del món) era en realitat una tapadora per rescatar els jihadistes atacats, en els quals tots aquests països anti Al-Assad han invertit molts diners i esperances. Després, aquesta coalició utilitzarà Mossul com una gran base d’operacions militars de l’OTAN per intervenir a Síria i provocar la caiguda de Damasc. Juntament amb aquest objectiu, la doble ofensiva del Pentàgon també té en el seu punt de mira la ciutat siriana de Raqqa, la conquesta de la qual forçaria Rússia a acceptar l’oferta que, segons el diari Pravda, li van fer arribar els EUA i l’Aràbia Saudita: suculents contractes amb les petromonarquies del golf Pèrsic a canvi de la caiguda immediata de Baixar al-Assad.

L’objectiu de destruir els estats vertebrats de l’Iraq i Síria és acabar amb els rivals d’Israel i els suports a Palestina, convertint-los en estats fallits per després treure de les seves entranyes nous miniestats controlables. Tindran un perfil etnoreligiós, per així mantenir el foc de la tensió sota les cendres de l’estratègia de terra cremada.

L’única manera de canviar la composició cosmopolita de Mossul ha estat amb una guerra que ha obligat prop de dos milions de la seva gent a fugir, per després repoblar-la amb àrabs sunnites. Amb aquesta finalitat, la coalició liderada pels EUA ha creat la força armada sunnita Haixad al-Watani (Mobilització Nacional). A més, en el pla per al Nou Pròxim Orient dissenyat fa anys pels EUA, els caps tribals kurds tindran un lamentable paper protagonista: convertir els peixmergues en peons de la política imperialista d’Occident i Israel (i això malgrat que el soci de l’OTAN, Turquia, està bombardejant el Kurdistan de Síria, i França ja ha creat una base militar a Kobane, una zona kurda a Síria, com l’alternativa a la base d’Incirlik a Turquia; en l’escenari actual, les lleialtats dels kurds s’estan fragmentant). D’aquesta manera, es possibilitarà la construcció del gasoducte Qatar - Aràbia Saudita - Iraq - Turquia, es militaritzarà la seva ruta i s’acabarà amb el projecte del gasoducte Iran-Iraq-Síria.

Sota l’estratègia, ja emprada en el passat, de la “commoció i paüra”, Mossul serà destruïda, i milers dels seus veïns assassinats. De fet, a hores d’ara, uns perden la vida sota les bombes de la coalició, i altres ho fan pels trets de l’EI, que dispara als que pretenen fugir d’aquell infern. L’EI ha pres com a ostatges prop de 30.000 dones que van ser violades durant l’anomenada Jihad al-Nikah (la crida dels jihadistes, fa dos anys, per atraure dones musulmanes) i que han tingut fills amb els seus violadors o que estan embarassades. A més, el setge a la ciutat matarà de fam, set, fred i malalties altres milers de ciutadans de Mossul. Així naixerà l’urbs que farà de nucli del nou estat de Sunnistan.

Riure, malgrat tot