Publicitat
Publicitat

El vel, el burquini i l’abraçada de l’ós de les feministes europees

Es porta el vel sempre des de la por: a la foguera de l’infern, a la inquisició dels estats teocràtics o als homes de la comunitat

L’abraçada de l’ós és una mostra d’afecte que destrossa les costelles de qui la rep. En aquesta categoria hi entra la defensa del vel, el burca i el burquini per a les dones “musulmanes” per part d’un sector del feminisme europeu i els islamòlegs progressistes. Basen els seus arguments, des d’una esquizofrènia ideològica i des del relativisme cultural, en els principis de la “llibertat religiosa” i la “sobirania de la dona sobre el seu cos”. Parlen d’una “dona musulmana” desubicada en el temps i el lloc i després agafen els seus coneixements sobre les immigrants o alguna excolònia que han visitat i els extrapolen a mig centenar d’estats que inclouen Nigèria, Malàisia o el Tadjikistan. ¿Algun analista s’atreviria a identificar la situació de les dones de la Rússia cristiana amb les del Perú? ¿Saben que l’Iran tenia el 1923 un ministre comunista? ¿O que el 1968 va tenir la doctora Farrokhroo Parsa com a ministra d’Educació? ¿O que el 1974 tenia un ministeri d’Assumptes de la Dona? ¿O que les iranianes, les egípcies, les turques i les libaneses de la dècada dels 60 anaven a la platja en banyador?

Es confon l’islam-religió amb l’islamisme, el moviment polític de la dreta extrema sunnita i xiïta (cosí del nacionalcatolicisme) que, des d’una profunda misogínia, utilitza els conceptes de família o comunitat per destruir les conquestes de les dones, imposant-los, a més, la forma de vida de la gent d’Aràbia en l’era del profeta Mahoma.

¿Algun analista s’atreviria a identificar la situació de les dones de la Rússia cristiana amb les del Perú?

La llei de la llibertat religiosa protegeix els fidels de l’agressió, i la seva missió no és autoritzar la pràctica de la llei del talió, la lapidació o la poligínia.

El vel -una peça que cobreix els cabells, el cap i el coll de la dona-és la bandera política d’aquestes forces (més enllà de la consciència que en tinguin les que el porten); no es tracta del mocador ètnic que porten milions de dones -com les kurdes, les tadjiks o les senegaleses-, ni del que és la senya exterior del sagrat patriarcat (Corintis 11: 1-10), que envia la dona amb el vel i la faldilla a casa i l’home amb pantalons a gestionar el poder. Per això Angela Merkel mai va a treballar amb faldilla.

El significat del vel. El versicle silenciat 24, 59 de l’Alcorà desvincula el vel de la fe: “Les dones que han arribat a la menopausa [...] no cometen falta en deposar els seus vels d’adultes [...]”. Per tant, el vel religiós simplement no existeix, però sí que hi ha un nexe directe entre el vel i l’estatus de subgènere de la nena-dona, que és considerada una menor permanent: des que l’hi posen, als 7-8 anys, vol dir que se la pot casar (pedofília), que es considera adulta per al Codi Penal, que necessitarà el permís de l’home per treballar, estudiar, viatjar, perquè l’ingressin a l’hospital o per casar-se. A aquesta edat deixarà de jugar, saltar, escalar, ballar, cantar i riure i cuidarà “l’honra de la família”; podrà casar-se només amb un musulmà, i tindrà prohibit viure una passió, passejar sola per la platja, anar al teatre o a un concert, viatjar pel món, etc. Una discriminació establerta sota el pretext de les “diferències biològiques”, que és la mateixa base de les doctrines racistes. “La llibertat d’elecció” ignora els sofisticats mecanismes de domini i coerció.

“La llibertat d’elecció” ignora els sofisticats mecanismes de domini i coerció

Es porta el vel sempre des de la por: a la foguera de l’infern, a la inquisició dels estats teocràtics o als homes de la comunitat i de la família. En una imatge recent es veia una dona siriana enmig d’un bombardeig que s’agafava el mocador en comptes d’agafar algun nen.

A diferència de les monges, que es posen l’hàbit després d’ingressar “lliurement” en un orde, milions de nenes i dones que viuen sota els governs integristes estan forçades a cobrir-se el cap encara que siguin seculars, atees, cristianes o budistes.

Hi ha qui ha defensat el burca (una peça que converteix la dona en un embalum sense identitat) a l’Afganistan pels avantatges que té a l’hora d’amagar les activistes: mira el dit que assenyala la lluna! D’altres, crítiques amb la tirania de la moda a Occident, al·leguen que “la talla 34 asfixia com el vel”, com si les “musulmanes” no fossin grans consumidores de la moda i de les cirurgies estètiques. No obstant, ¿alguna dona ha estat flagel·lada, multada o empresonada per no portar una talla 34?

Els islamistes que allà on governen prohibeixen el burquini perquè mostra les corbes de la dona el defensarien amb dents i ungles quan no tenen poder, com a Europa, a la Xina o a Rússia, amb l’únic objectiu de guanyar un nou espai..

Riure, malgrat tot