Publicitat
Publicitat

A l'economia no li agradarà el 155

És sabut que els agents econòmics volen estabilitat política. La incertesa i la bel·ligerància no els agraden. Per tant, l’aplicació de l’article 155 és previsible que afecti l’economia, però no només la catalana, sinó també l’espanyola i, fins i tot, l’europea.

La violència de l’1 d’octubre ha portat ja conseqüències de caràcter econòmic. Segons el sector turístic, a Barcelona hi ha hagut anul·lacions de reserves ja fetes, la qual cosa pot semblar normal, ja que a ningú li agrada veure imatges de la policia repartint cops de porra als ciutadans. Però el que ha tingut més repercussió ha estat el canvi de seu social d’empreses radicades a Catalunya cap a Espanya.

La majoria d’aquestes empreses han traslladat la seu per raons estratègiques, i molt especialment per evitar un possible boicot dels consumidors espanyols, perquè moltes són empreses d’arrel catalana. A més, les mesures preses pel govern espanyol ho han propiciat. Per tant, una vegada acabat el conflicte, sigui Catalunya un estat independent o no, és molt possible que tornin.

Falten dades reals per conèixer l’impacte econòmic del conflicte, però tot sembla indicar que fins ara els seus costos reals han sigut minsos, i més de caràcter psicològic que econòmic. Així, el canvi de seu social d’algunes empreses no té efectes significatius sobre el PIB català, almenys a curt termini. El PIB no el determina la ubicació de la seu social, sinó l’activitat econòmica dels establiments empresarials ubicats a Catalunya, hi tinguin la seu social o no. I de moment, el que han fet empreses catalanes és traslladar la seu social fora de Catalunya, no pas l’activitat econòmica o productiva. En tot cas, els efectes econòmics del canvi de seu social queden limitats a les despeses associades, per exemple si hi hagués desplaçament de personal.

D’altra banda, els canvis de seu social, si bé cada dia ens diuen que van incrementant-se, i que arriben ja al voltant de 800, s’han de relativitzar. Segons l’Idescat, l’any 2016 a Catalunya hi havia 254.906 empreses amb seu a Catalunya i amb treballadors al seu càrrec, de les quals 27.879 tenien 10 o més treballadors. Aquestes dades indiquen que l’estructura econòmica de Catalunya és molt sòlida i no es pot destruir fàcilment: té una aportació del sector industrial (del 20,8%) que està per sobre de la mitjana europea.

Ara bé, l’aplicació del 155 pot empitjorar la situació descrita, ja que la societat catalana no es quedarà impassible, sinó que reaccionarà. Segurament ho farà pacíficament, com sempre, però hi pot haver desobediència civil. I aquesta inestabilitat també afectarà l’economia espanyola, cosa que es pot traduir en increments de la prima de risc que Espanya no podrà suportar. A més, poden anar acompanyats d’augments del tipus d’interès per la política que previsiblement adoptarà el Banc Central Europeu en les pròximes setmanes.

Així mateix, s’ha de saber que les accions engegades per una de les parts per perjudicar l’altra, finalment, poden afectar negativament tothom. Per exemple, el boicot comercial a productes catalans que els espanyols estan intentant fer per perjudicar l’economia catalana acabarà afectant també negativament l’economia espanyola per les interconnexions que hi ha entre les dues economies. Ho demostra el fet que els empresaris extremenys hagin advertit que el boicot a empreses catalanes pot també fer mal a les extremenyes, ja que moltes d’aquestes abasteixen les catalanes amb primeres matèries de la regió.

Ara és l’hora de ressaltar les potencialitats de l’economia catalana per eliminar incerteses i pors. Aquesta és una tasca que correspon al govern català. Cal destacar la posició geoestratègica de Catalunya, el centre econòmic i tecnològic de primer ordre que configuren Barcelona i la seva àrea metropolitana, el model de recerca d’excel·lència i els centres de formació empresarial en les primeres posicions dels rànquings mundials de què disposa Catalunya, la climatologia i el territori que la fan un pol d’atractiu turístic.

Així mateix, els darrers anys els indicadors macro-econòmics han estat molt positius. En termes reals el PIB ha crescut a una taxa del 3,5% anual el 2015 i 2016. El saldo comercial internacional ha passat de ser deficitari a tenir superàvit (5,8% del PIB el 2016). Les exportacions a l’estranger superen les exportacions a la resta de l’Estat, representen un 62,7% del total, la qual cosa posa en relleu la gran obertura de l’economia catalana. La inversió estrangera directa ha tingut uns resultats excepcionals el 2015 i 2016, al voltant de 5.000 milions d’euros anuals, els més importants de la història.

Per tant, això demostra que el procés d’autodeterminació català dels últims anys no ha espantat els agents econòmics. El que pot espantar són les posicions bel·ligerants dels que no volen diàleg ni resoldre el conflicte racionalment i pacíficament. El pitjor per a l’economia és que hi hagi pànic i que s’estengui, i l’aplicació de l’article 155 en pot ser el detonant.

Etiquetes