08/12/2019

Les contradiccions de l’educador

2 min
Fotografia de Lev Tolstoi feta el 1908 pel fotògraf i químic Serguei Prokudin-Gorski, pioner en la utilització de la fotografia en color.

E n cap país es venera els escriptors com a Rússia, si ho hem de jutjar no sols per les estàtues que es poden observar a totes les ciutats, sinó també per la presència habitual de referències literàries en les converses. Els escriptors, en general, s’han vist com a educadors del poble, almenys des de Puixkin. Cap d’ells, tanmateix, arriba a tenir l’envergadura de Lev Tolstoi: per la seva obra, per descomptat, però també, en aquest cas, perquè el mateix Tolstoi -a diferència d’un Txékhov o un Turguénev- va assumir aquesta funció educadora de l’art com el nucli de la seva concepció de la literatura.

Afortunadament, no ho va fer amb presumpció doctrinària, com després sí que ho va fer “el realisme social”, sinó mostrant amb cruesa totes les seves contradiccions. Tolstoi va ser un educador que desconfiava de l’ésser humà, un humanista misantrop, un moralista que odiava els puritans, un anarquista amant de l’ordre, un revolucionari conservador. Admetem la seva caòtica pedagogia perquè està al servei de la seva grandesa literària. Potser en el nostre món les seves propostes semblen ingènues i anacròniques, però això ens importa menys que la seva subtil dissecció de la condició humana i que la seva meravellosa capacitat per descriure un món que continua interpel·lant el nostre. N’hi ha prou llegint, o rellegint, La sonata a Kreutzer o La mort d’Ivan Ilitx, o llançant-se a l’aventura de penetrar en el tumult d’ Anna Karènina.

Evidentment no hi ha res tan tolstoià com Guerra i pau. He llegit aquesta novel·la dues vegades, una quan era molt jove, una altra durant un llarg viatge amb tren. La segona vegada va ser molt millor que la primera. Si la rellegeixo, en el futur, per tercera vegada, estic segur que fins i tot millorarà més, com passa amb les audicions successives de la Novena simfonia de Beethoven. L’argument, sent transcendent, és menys important que la coralitat amb què s’expressa. En una primera lectura un s’obsessiona per mantenir l’arquitectura argumental. Per contra, en les lectures successives, et pots perdre en els racons, recrear en els detalls, i és allà, en cada fragment del mosaic descomunal, on millor apareix el Tolstoi de les ànimes contraposades, el que s’interroga a si mateix mentre interroga l’ésser humà.

stats