Ports: Europa derrota la gran coalició PP + PSOE + C’s

El 8 de març el Parlament Europeu (PE) va aprovar un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya, i va fer costat així a una reivindicació històrica dels ports catalans. Aquest reglament, norma europea d’obligat compliment i de literal transposició a la legislació de cada país de la UE, va ser aprovat per 451 vots a favor, 243 en contra i 18 abstencions, tot i el vot contrari del PP, el PSOE i C’s i els esforços de la diplomàcia espanyola.

Espanya i Itàlia són els únics països europeus on els ports no tenen autonomia per fixar les seves tarifes portuàries (que són fixades pel govern central iguals per a tots, cosa que impedeix la competència a través dels preus dins del país) i on els ports amb beneficis estan obligats a transferir-ne una part als ports deficitaris del país (subsidis creuats entre els ports d’un país que són contraris a la normativa d’ajuts d’estat europea).

Deu anys després del nou Estatut de Catalunya, que va fracassar en l’intent de guanyar l’autonomia portuària, la UE (Comissió, Parlament i Consell) vol estendre les millors pràctiques portuàries a tots els estats membres i vol establir i garantir un terreny de joc anivellat (“ level playing field”) que estimuli la competència i la complementarietat entre els ports atlàntics i mediterranis en benefici de tot Europa (avui els ports mediterranis només són ports locals, serveixen només el seu hinterland local per falta de connexió ferroviària amb els mercats europeus: només els ports del nord són portes de comerç europeu). A tot el món desenvolupat, gràcies a la gestió individual ja sigui pública, privada o mixta, els ports obtenen beneficis i són autèntiques locomotores de l’economia local.

La independència financera dels ports és la que va permetre a Alemanya trencar, ara fa 40 anys, el monopoli ferroviari que Deutsche Bahn tenia en el tràfic de mercaderies, que resultava molt ineficient. Gràcies a la capacitat inversora que els donava poder gestionar en exclusiva els seus beneficis, els ports d’Hamburg i Bremen van ajudar a crear companyies alternatives per competir amb Deutsche Bahn.

Avui a Alemanya, i gràcies als ports, entre altres agents, hi ha 250 operadors ferroviaris. És el país on la gestió de la xarxa ferroviària aporta més competitivitat a l’economia. Així ho va explicar al Parlament Europeu el professor Kay Mitusch (Universitat Baden-Württemberg) en una conferència sobre ports i aeroports que vaig organitzar el 2013, aprofitant que llavors era el diputat ponent del Parlament de l’informe anual de Competència.

Aquest reglament de ports europeu és molt important perquè el corredor mediterrani pugui desplegar tot el seu potencial de creixement: si els ports catalans no poden fixar tarifes autònomament, com podran guanyar tràfics asiàtics o sud-americans a Rotterdam o Hamburg? I si no poden disposar de tots els seus beneficis i reinvertir-los, ¿com s’ho faran per deixar de dependre de la discrecionalitat dels governs de torn per a les inversions de futur que necessiten?

Potser per això el govern espanyol està privatitzant Aena: més tard o més d’hora un reglament europeu prohibirà també els subsidis creuats entre aeroports a Espanya i n’imposarà la gestió individual. Aquesta privatització va ser criticada fa un mes per Michael O’Leary, CEO de Ryanair, al Parlament Europeu: quan li vaig preguntar què li semblava, va dir que “malament: un monopoli privat serà pitjor que l’actual monopoli públic”, i va recomanar-ne la gestió individual.

L’actual presidència holandesa, un dels països impulsors del reglament de ports, vol cloure les negociacions finals abans del juliol. L’esmena que obliga Madrid a descentralitzar la gestió portuària (la 110, article 14.3: “Les tarifes portuàries seran [“ shall be”] fixades de manera autònoma pel mateix port”) va obtenir més de 500 vots, ja que els Verds i algunes fraccions del grup ECR hi van votar també a favor (es van oposar al text final per altres raons), i van deixar Espanya i Itàlia soles amb els grups eurofòbics i derrotant clarament la gran coalició PP + PSOE + C’s. Això farà difícil que Espanya pugui articular una minoria de bloqueig en la negociació final, tal com la gran coalició ja va anunciar. Cal tenir present que la potent Organització Europea de Ports (ESPO) dóna suport unànime al nou reglament.

Aquesta norma europea portuària serà la prova del cotó fluix del federalisme i la tercera via: si una demanda majoritària catalana, aquesta vegada amb un suport massiu de les institucions europees, és avortada “ porque va en contra de la Constitución ” (Luis de Grandes, eurodiputat del PP, ho va dir en el debat al PE el dia abans de la votació), serà la prova més evident que, sense la independència, Catalunya no tindrà un futur de primera divisió al segle XXI: a Madrid prefereixen una Espanya pobra a una Espanya pròspera si la seva prosperitat ha d’entrar pels ports catalans.