El 6 de novembre ens va deixar la Victòria Sau. Doctora en psicologia i professora de la Universitat de Barcelona, Creu de San Jordi i Medalla d'Honor de Barcelona, ha estat, sobretot, una dona sàvia. El seu pensament i la seva pràctica vital l'han col·locat, sens dubte, en el més alt rang del feminisme català. Ara que ha mort i que ja no podem sentir-la personalment, potser és el moment de preguntar-nos què ens queda del seu llegat, com perviuen les seves idees, quina és la vigència del feminisme que ella va defensar, a casa nostra.
Fa un parell de setmanes ens llevàvem amb l'esfereïdora notícia que la violència de gènere augmenta entre els adolescents. Llegim que les noies pateixen cada cop més abusos, agressions i control per part dels nois amb qui es relacionen afectivament. Poc després ens assabentem que, sumant des de fa 30 anys, les dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles han estat 2.400 a l'estat espanyol, una xifra molt superior a la de les víctimes del terrorisme. Això xoca radicalment amb la idea, tan estesa, que la igualtat entre dones i homes ja està aconseguida i que no cal realitzar més accions específiques. La sensació és aclaparadora: què ens està passant?
L'any 2006 la Victòria Sau va llegir a la plaça Sant Jaume, en presència del president de la Generalitat i de moltes dones, el manifest contra la violència vers les dones que l'Institut Català de les Dones havia pactat amb totes les institucions públiques. Proclamava que cal eradicar aquesta terrible situació basada en la desigualtat estructural que pateixen les dones en tots els àmbits socials, inclòs l'afectiu. Ella deia que si el patriarcat hagués estat escrit, potser faria molt que l'hauríem suprimit i substituït per un altre ordre de coses, però, en no estar-ho, " es una institución flotante, algo así como un humo que lo envuelve todo pero que no se deja aprehender ".
Per això, si la Victòria fos encara entre nosaltres, alertaria que només des de la infància poden trencar-se els estereotips de gènere i aprendre a construir relacions lliures de violència. Els seus estudis sobre psicologia diferencial del sexe i el gènere van mostrar la necessitat de tenir escoles veritablement coeducadores, on nens i nenes es relacionin d'acord amb les seves capacitats i no pel que s'espera d'ells segons el gènere adscrit. I no tinc cap dubte que, si fos encara ací, el proper 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, donaria suport als actes que els moviments de dones i les institucions continuen celebrant, i rebutjaria la resignació i la passivitat en defensar els drets femenins com a drets humans.
Hi ha altres àmbits en què les dones són ciutadanes de segona classe, com afirma Doris Lessing a El quadern daurat , una altra referent que ens ha deixat aquest fosc mes de novembre. Són minoria en els llocs de decisió, on gairebé no arriben al 12% (el famós sostre de vidre empresarial que dificulta la promoció de les professionals), però també en els espais de poder acadèmics (el sostre de vidre present també en el saber). El fet que les dones guanyin de mitjana un 19% menys que els homes, a causa de la major precarització laboral i l'assumpció de tasques domèstiques i de cura no retribuïdes, col·labora també en el manteniment d'aquesta desigualtat. I no podem oblidar que la pobresa continua tenint nom femení, especialment entre les dones més grans de 65 anys, aquí i a tot el món, on 7 de cada 10 pobres són dones.
Totes aquestes dades suposen, en realitat, un greu dèficit democràtic. Per això resulta cabdal, si és cert que volem sortir de la crisi amb un nou model social, implicar-se en la igualtat de les dones a tots els nivells, entesa com a equivalència, com el dret a ser en tots els espais públics i privats amb les mateixes condicions de sortida i de resultats. No hi haurà nova societat ni un nou país sense aquesta condició, perquè homes i dones formem la humanitat sencera. En paraules de la Victòria Sau: " Si la democracia no quiere ser otro fracaso, deberá evitar que le pongan el remoquete de masculina, lo cual es todo un reduccionismo ". Enfortint la democràcia amb una autèntica igualtat farem justícia al llegat de Victòria Sau, de Doris Lessing i al de totes les dones i homes que treballen intensament per aconseguir una societat justa i igualitària.
