Guanya el plural
Els resultats de les eleccions de diumenge conviden, com calia suposar, a fer-ne moltes lectures. D’una banda, es poden interpretar segons els tres grans eixos que marquen la dinàmica política actual: l’eix esquerra/dreta, l’eix nacional i l’eix que confronta el manteniment de l’ statu quo amb la ruptura i el canvi. D’altra banda, es poden interpretar els vots segons els temes que aborda el debat polític en un context de crisi econòmica, social i institucional. En aquest sentit, es parla dels vots que castiguen o premien davant les desigualtats, l’atur, la corrupció o les retallades entre altres qüestions.
Sense entrar en cap d’aquestes lectures, els resultats de diumenge també conviden a llegir una victòria del plural. Com a mínim, el plural guanya en cinc sentits.
En primer lloc, guanya el plural de les confluències. Allà on els partits i moviments socials afins han treballat des de la generositat política i el compromís ciutadà, formant candidatures on les idees conflueixen amb un mateix horitzó, el resultat no ha estat la suma de vots sinó la seva multiplicació. Darrere de les confluències hi ha mesos de tensió i renúncia política; a partir d’ara, moltes d’aquestes confluències tenen al davant l’expectativa ciutadana. Barcelona i Madrid en són els dos exemples més paradigmàtics.
En segon lloc, guanya el plural de la diversitat cromàtica en els mapes polítics locals i autonòmics. El multipartidisme avança el bipartidisme tot posant de manifest que la realitat és complexa i que la ciutadania reclama els matisos grisos de la gamma que va del negre al blanc. Els esquemes binaris perden terreny, es fan evidents les diferències i, amb elles, la necessitat de diàleg i entesa. Contra la lectura negativa de la fragmentació política que s’esforça per estigmatitzar aquesta realitat com a caos, s’escauen lectures positives de la pluralitat política que, ben gestionada, és una millor garantia de riquesa política. Tal com evidencien les anàlisis dels politòlegs, allà on s’han fet governs plurals és més probable una gestió més eficient, unes polítiques més equitatives i una millor defensa contra la corrupció.
En tercer lloc, guanya el plural en la definició dels models de ciutat i en la percepció dels interessos de la ciutadania. Les claus personals de la política local sovint normalitzen projectes de ciutat que es pensen i s’expliquen en primera persona del singular. Aquest tic verbal és un reflex inconscient de qui percep la política individualment, de qui fa política apropiant-se del que és públic oblidant el més essencial: que la política és la gestió del bé comú. Barcelona i Madrid són, novament, dos exemples paradigmàtics de la victòria dels models de ciutats articulats en primera persona del plural i no en primera persona del singular.
En quart lloc, guanya el plural de les dones que fan política. Els resultats de Barcelona, Madrid i València converteixen les dones en protagonistes del cicle electoral que tot just ha començat. És un protagonisme compartit entre guanyadores i perdedores: d’una banda, Ada Colau, Manuela Carmena i Mónica Oltra, i, de l’altra, Esperanza Aguirre i Rita Barberá. Són cinc dones i dues maneres d’entendre la política. Els resultats de diumenge també són una victòria del plural en el binomi gènere i política, però, sobretot, són una victòria per a la feminització de la política. La participació de les dones en política és important, però el que és realment rellevant és percebre la política d’una manera més empàtica, cooperativa i humana. Tres condicions que no compleixen totes les dones que fan política.
En cinquè lloc, guanya el plural d’una democràcia que rebutja, fins a la mínima expressió, la presència de partits xenòfobs i racistes que neguen la diversitat cultural de la ciutadania. Guanya la convivència i perd l’odi en un moment clau per deixar ben clares quines són les línies vermelles que no es poden traspassar sota cap concepte.
En definitiva, diumenge va guanyar el plural amb les confluències, el multipartidisme, els models de ciutats articulats en primera persona del plural, la feminització de la política i el rebuig a la xenofòbia i el racisme. Diumenge la ciutadania va demanar generositat, compromís, diàleg, entesa, comunitat, empatia, humanitat i tolerància.
