Consells perquè els homes tinguin èxit

Els beneficis que la igualtat reporta a les dones són fàcils de veure: més càrrecs directius, una remuneració més alta a la feina i més suport a casa. Pot ser que els homes temin que, com millor els vagi a les dones, pitjor els anirà a ells. Però, sorprenentment, la igualtat també els afavoreix.

Si els homes volen que els seus equips funcionin bé en l’àmbit laboral, una de les millors decisions que poden prendre és incorporar-hi més dones. Aquesta tardor, Alibaba, que ha sigut una de les sensacions de la xarxa, ha sortit a borsa després de registrar un creixement extraordinari durant anys gràcies a la seva condició de primera empresa de comerç electrònic a la Xina. El seu fundador, Jack Ma, ha explicat que “un dels ingredients secrets de l’èxit d’Alibaba és que hi ha moltes dones”. A Alibaba les dones ocupen un 47% dels llocs de treball i un 33% dels alts càrrecs.

La recerca li dóna la raó. Els estudis indiquen que les dones aporten nous coneixements, competències i contactes a l’empresa, assumeixen menys riscos innecessaris i són més proclius a fer aportacions que millorin els equips i les organitzacions de les quals formen part. Les empreses de nova creació finançades amb capital de risc que arriben a consolidar-se tenen, de mitjana, més del doble de dones directives que les que fracassen. Així mateix, una anàlisi de l’evolució de les empreses de l’índex Standard & Poor’s 1.500 al llarg de 15 anys indica que, com més dones ocupen càrrecs d’alta direcció en empreses amb vocació innovadora, més valor de mercat generen les empreses.

Pot ser que alguns homes es plantegin si aquests beneficis per a les organitzacions i per a les dones no s’aconsegueixen a expenses dels seus propis interessos i que es preguntin: acabaré més avall en l’escala de l’empresa? No. La igualtat no és un joc de suma zero. Generar més beneficis equival a rebre més recompenses i a repartir-se més ascensos. El risc radica a no incloure les dones. Els equips que són incapaços d’aprofitar les habilitats del personal divers que els integra queden enrere. Dos consellers delegats, John T. Chambers de Cisco i Carlos Ghosn del grup Renault-Nissan, han declarat que no poden ser competitius en l’economia global sense incrementar el percentatge de dones directives que formen part de les seves empreses.

En un article anterior [publicat a l’ARA el 13 de febrer], vam exposar la importància que els homes comparteixin “les feines de casa de l’oficina”: prendre notes, organitzar reunions i ajudar els companys. Fer més feines de casa en sentit literal també és important. Els estudis indiquen que, quan els homes fan la part que els pertoca de les feines de casa, les seves companyes sentimentals se senten més felices i menys deprimides, sorgeixen menys conflictes i el percentatge de divorcis és menor. A més, també viuen més anys: els estudis demostren que els homes (i les dones) que a mesura que es fan grans es cuiden de les seves parelles i els donen suport emocional gaudeixen de més longevitat.

Però per si això no ho trobeu prou excitant, encara hi afegim el següent argument: les parelles que es reparteixen les feines de casa a parts iguals tenen relacions sexuals més sovint. Parafrasejant T. Gager i Scott T. Yabiku, els homes i les dones que s’entreguen a les feines, també s’entreguen al joc. Un dels autors d’aquest article, la Sheryl, recomana als homes que, si volen fer alguna cosa per la seva parella, en lloc de comprar-li flors haurien de fer la bugada.

D’altra banda, implicar-se més com a pare també beneficia els homes. El fet de cuidar els fills pot dotar els homes de més paciència, empatia i flexibilitat i reduir l’abús de substàncies addictives. A les empreses de la llista Fortune 500, els pares que passen més estona amb els seus fills se senten més satisfets amb la seva feina. Així mateix, s’ha relacionat la paternitat amb una tensió arterial més baixa i una incidència més baixa de malalties cardiovasculars.

Ara bé, allà on una implicació més alta dels homes tindrà un impacte més positiu és en la generació següent. Estudis que s’han dut a terme en un gran nombre de països indiquen que els fills de pares compromesos estan més sans, són més feliços i tenen menys tendència a patir problemes de conducta. A més, tenen més possibilitats d’obtenir bons resultats acadèmics i, més endavant, forjar-se una carrera professional exitosa. Un estudi molt potent dirigit per Alyssa Croft, una psicòloga de la Universitat de Colúmbia, va demostrar que, quan els pares es repartien a parts iguals les feines de casa, era menys probable que les aspiracions de les filles es limitessin a ocupacions que els estereotips reserven a les dones. El més significatiu era el que els pares feien, i no pas el que deien. El fet de veure que el seu pare renta els plats té una importància cabdal a l’hora de convèncer una nena que té les mateixes oportunitats que els nois.

I també hi ha l’altra cara de la moneda: quan les seves mares tenen un paper important a la feina, els fills hi surten guanyant. Fa anys, els psicòlegs es van adonar que a un nombre sorprenentment elevat dels arquitectes més creatius dels Estats Units els van criar “mares que es caracteritzaven per la seva autonomia” i eren líders de moviments associatius o polítics, o bé professionals consumades. En un estudi recent, els investigadors Kathryn H. Dekas de Google i Wayne E. Baker de la Universitat de Michigan constaten que les persones que més sentit troben a la seva professió i més en gaudeixen són fills de pares i mares molt compromesos amb la feina.

Si els fills veuen que la mare té una carrera professional i el pare fa feines de casa, és més probable que transmetin la igualtat de gènere a la generació següent. A mesura que avancem pel camí de la igualtat de gènere, la societat en conjunt prospera. El 25% del creixement del PIB dels Estats Units des del 1970 s’atribueix a l’augment del nombre de dones que s’han incorporat al mercat de treball remunerat. Avui dia, els economistes estimen que incrementar la participació femenina en el mercat laboral fins al nivell dels homes podria comportar un augment del PIB del 5% als Estats Units, del 9% al Japó i del 34% a Egipte. “Hem vist el que podem aconseguir fent servir un 50% de la nostra capacitat humana”, escriu l’inversor Warren Buffett. “Si visualitzes el que pot aconseguir el 100%, passaràs, com jo, a ser un optimista immoderat pel que fa al futur dels Estats Units”.

Per aconseguir que la paritat de gènere sigui una realitat, hem de canviar la manera amb què la propugnem. Ens solem centrar en la justícia, afirmem que, per assolir-la, hem d’oferir a les dones oportunitats en igualtat de condicions. Però hem d’anar més enllà i explicar clarament per què la igualtat no és només el que cal fer en benefici de les dones, sinó que també és desitjable per a tots.

Molts homes que són partidaris de la igualtat es refrenen perquè els fa l’efecte que aquesta causa no és cosa seva. Ja és hora que tant els homes com les dones unim les nostres forces per lluitar per la paritat de gènere.