PROJECT SYNDICATE

Defensant l'essència de la democràcia

La globalització de la informació dona ales als qui veuen en la falsedat una eina de control

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Declaració Universal dels Drets Humans, afirmant la visió que "la voluntat del poble" –democràcia– hauria de ser la base de qualsevol govern. Però set dècades després, les democràcies del món estan en perill. Després que es quadrupliquessin la quantitat de democràcies entre la fi de la Segona Guerra Mundial i l'any 2000, ara estem en un període sostingut de regressió política. Societats que alguna vegada van ser obertes estan virant cap a dictadures i, en molts països, les tendències despòtiques s'estan afermant.

Aquestes tendències es poden revertir, però només si ens posem d'acord sobre les causes de la regressió democràtica i dissenyem els nostres objectius en conseqüència.

Ara bé, això és més fàcil de dir que de fer. Al seu assaig del 1967 'Veritat i política', la filòsofa Hannah Arendt explicava que "la llibertat d'opinió és una farsa si no es garanteix la informació objectiva i no s'accepten els fets mateixos". Malauradament, la farsa d'Arendt s'ha convertit en la nostra realitat.

Perquè una democràcia sigui rellevant, el seu poble necessita tenir accés a informació fiable produïda en un entorn lliure i pluralista. Però aquest requisit bàsic s'està posant a prova com mai. A tot el món, els oligarques estan comprant mitjans de comunicació per promoure els seus interessos i augmentar la seva influència, mentre que els periodistes que informen sobre qüestions com la discriminació i la corrupció són víctimes d'intimidació, violència i assassinat. Com podem garantir la llibertat d'opinió en aquestes condicions?

Perquè una democràcia sigui rellevant, el seu poble necessita tenir accés a informació fiable produïda en un entorn lliure i pluralista

Se suposava que les tecnologies de la informació i de la comunicació ens donarien més llibertat, no menys. L'internet incipient va democratitzar les notícies i va acabar amb el predomini dels editors tradicionals i dels conglomerats pro govern. Però aquesta promesa inicial ha donat lloc a una "jungla informativa", on predadors amb grans recursos superen tàcticament un públic modest. Avui, els governs lliuren guerres d'informació, els polítics utilitzen les xarxes socials per difondre mentides i els lobistes corporatius disseminen contingut enganyós amb facilitat. Com va determinar recentment un estudi de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, les notícies falses es propaguen a la xarxa més ràpid que les notícies que són veritat.

Dit d'una manera simple, la globalització de la informació ha inclinat la balança a favor dels qui veuen en la falsedat una eina de control. Els dictadors exporten fàcilment les seves idees a les societats obertes, mentre que el contingut produït en condicions de llibertat poques vegades avança en la direcció oposada. Aquest desafiament s'ha vist magnificat pel creixement de les empreses multinacionals de tecnologia, que han arribat a dictar l'arquitectura de l'esfera pública.

En la història de la democràcia, els mecanismes han evolucionat per millorar la precisió i l'ètica del periodisme. Encara imperfectes i moltes vegades invisibles, aquestes proteccions reguladores han aportat molts beneficis a usuaris i productors per igual. Però el ritme del canvi en la indústria dels mitjans –per exemple, entre la televisió i les edicions impreses, o notícies i publicitat– ha desdibuixat les clares distincions sobre les quals es basaven originàriament aquestes regles.

La globalització de la informació ha inclinat la balança a favor dels qui veuen en la falsedat una eina de control

Protegir els ideals democràtics en aquest entorn conflictiu és una tasca vital i històrica. És per això que Reporters Sense Fronteres (RSF) se suma a premis Nobel, especialistes en tecnologia, periodistes i activistes pels drets humans per llançar la Comissió d'Informació i Democràcia. Com a copresidents d'aquesta iniciativa independent, el nostre objectiu és tornar a focalitzar l'atenció global en el valor d'"un espai públic lliure i pluralista" i oferir solucions que permetin als periodistes treballar sense por de les represàlies i, a la població, accedir fàcilment a informació precisa.

En les properes setmanes, redactarem una Declaració Internacional sobre Informació i Democràcia i, en coordinació amb líders de diversos països democràtics, treballarem per garantir el suport dels governs a tot el món. Els nostres esforços s'acceleraran a mitjans de novembre, quan els líders globals es reuneixin a París per commemorar el centè aniversari del Dia de l'Armistici i assistir al Fòrum de la Pau i al Fòrum de Governança d'Internet.

La democràcia, amb les seves arrels en els ideals de llibertat i raó de la Il·lustració, ha de ser defensada. Els ciutadans i els governs democràtics no han de ser víctimes de les notícies falses, dels 'trolls' i dels capricis dels dèspotes. La Declaració Internacional sobre Informació i Democràcia està destinada a enfortir la capacitat de les societats obertes per combatre les forces autoritàries.

Tenim la sort de viure en un període d'extraordinari potencial tecnològic. Però també tenim la responsabilitat d'assegurar que les noves maneres de compartir informació no es transformin en eines d'opressió. Com declara succintament el comunicat de la missió de la nostra comissió: "La supervivència de la democràcia està en risc, perquè la democràcia no pot sobreviure sense un debat públic informat, obert i dinàmic".

Copyright Project Syndicate